dimecres, 2 de febrer de 2011

Però tu què vols?

―Però tu què vols? ―podria haver-li preguntat.

―Vull algú que somriga, algú que es riga de si mateix, algú que conspire amb mi rient-se del món, algú que em mire, que gaudisca donant afecte, algú que estiga segur, algú que confie, algú alegre, algú que m’escolte, algú que no dubte, que no tinga por, algú que no es pose barreres, algú que gaudisca al compartir, algú amb qui ser jo, algú que em valore, que em pregunte, que em bese quan no m’ho espere, algú afectuós, comprensiu, raonable, algú amb tacte, algú amb il•lusions, algú que es delisca per contar-me coses, algú amb les coses bàsiques clares; algú amb qui parlar, algú amb qui viatjar, algú amb qui brindar, algú amb qui planejar, algú amb qui avançar, algú amb qui construir. Algú amb qui estar tranquil i, alhora, apassionat. Vull algú que em vulga.

―I eixe algú, té noms i cognoms?

―Bé… li n’havia posat els teus.

[Però en realitat, mai no li féu cap d’eixes dos preguntes].


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Què dificil i complicada la cerca d'eixe "algú"!!... Així, crec que pasem temporades i temporades de la nostra vida buscant-nos els uns als altres: potser no saben ben bé què volem, potser fent llistats tan llargs com el que has fet tu, no? Potser rebujant oportunitats que no tornaran o éssent apartats. Siga com siga, la frase final és la definitiva: el "vull algú que em vulga" és clau
Sorttt
La Fada*

Josep Lluís ha dit...

Perdona, Monique, he esborrat el teu comentari sense voler. Era este:

Tindre-ho clar, és el primer pas...atrevir-se en les paraules, el segón i més difícil

Anònim ha dit...

Ce post m'a beaucoup aide dans mon positionnement. Merci pour ces informations