La paraula de la setmana: «derringlat»

(Imatge generada amb IA)

Quan li pregunte com està, ella em diu: «la iaia està molt derringlada». Llavors l’observe: està abatuda i endormiscada, probablement per l’efecte de les medecines junt amb l’esforç d’haver caminat una miqueta.

Diem, doncs, que una persona està derringlada quan està esgotada.

Però investiguem una miqueta en el significat i l’orige d’esta paraula que fins ara no utilitzava i que m’intriga. L’adjectiu derringlat és el participi del verb derringlar, que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear significa «posar malament una cosa trencant-li els petges o peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dóna estabilitat o bona presència». Amb esta definició s’entén molt bé la frase ―real― que vos pose com a exemple: «El llamp deixà el rellotge del campanar mig derringlat» (ço és, tort i probablement inservible). Al meu parer, el sentit de «falta de sosteniment o d’estabilitat» es pot entendre bé si ens fixem en la composició de la paraula: de + ringlar. Val a dir que una ringla, ringlera, renglera o rengle és una «sèrie de coses posades una al costat o a continuació de l’altra». Derringlar, doncs, és trencar eixa ringla, és a dir, posar una cosa torta, trencar eixe orde o conjunt.

Fins ara, veem dos significats: 1) una persona esgotada per l’esforç 2) un objecte mal col·locat o afectat en la seua forma per algun colp o moviment. La definició del diccionari s’avé més amb el sentit 2), però crec que les dos significacions no estan molt allunyades, puix tant la persona com l’objecte estan, d’alguna manera, desmuntats o desballestats.

Com ara voreu, ací se’m compliquen les coses i no encerte a vore les fronteres entre el castellà i el valencià. En primer lloc, em preocupa no trobar paraules tan aparentment valencianes com derringlar o derringlat en cap diccionari normatiu (actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià sí que dona entrada a derringlar i derringlat). En segon lloc, el diccionari on sí trobem derringlar ―l’esmentat DCVB que, com sabem, és descriptiu i no normatiu― diu que probablement derringlar provinga del castellà derrengar, paraula que hauríem adaptat a la fonètica de la nostra llengua precisament per la similitud amb paraules com ara «ringla» «renglera» o «rengle». Me’n vaig, doncs, a vore com funciona el castellà i veig que derrengado significa muy cansado, mot que es forma a partir de derrengar, que significa «descaderar, lastimar gravemente el espinazo o los lomos de una persona o de un animal», però també «torcer, inclinar a un lado más que a otro», just igual que el nostre derringlar. L’orige d’estes paraules castellanes és el llatí *derenicāre, que volia dir «lastimar los riñones».

Però llavors trobe que en un poblet de Zamora diuen esta paraula tal qual es diu en valencià, derringlar, amb un sentit molt similar ―d’abatiment― a l’adjectiu valencià: «Causar al animal de carga o a una persona el abatimiento físico por exceso de peso». Si esta informació és verídica, açò m’estranya molt. L’ús d’esta paraula amb idèntic significat al nostre en terres tan allunyades desmuntaria la teoria que el nostre fora un castellanisme adaptat. ¿Com pot ser la nostra una paraula amprada al castellà i transformada, si en eixa llengua ja existia un vocable idèntic al nostre? Però potser vaig errat: ací és quan descobrisc que ringlera i ringla hui són paraules castellanes, però que foren amprades al valencià en èpoques pretèrites (RAE dixit).

No resolc el misteri; però és interessant, si tornem al nostre país, vore com l’ús de derringlar no es fa només en valencià, sinó també en el castellà que es parla en zones castellanoparlants valencianes com Bunyol, Xiva o Villar del Arzobispo. Busqueu en Google i mireu d’on són els usuaris que gasten la paraula. ¿Potser en eixos llocs derringlar es concep com una paraula local? (¿una influència del valencià?)

Després d’este embolic, les preguntes que em faig són: ¿Són derringlar i derringlat castellanismes o paraules adaptades del castellà? ¿Per què no apareixen en els diccionaris normatius? (actualització de 2024: el DNV sí que les inclou) ¿Són paraules plenament nostres? ¿Les podem fer servir en llengua estàndard? No sé donar-vos-en la resposta (agrairia que algú m’ho aclarira), però com a dada a tindre en compte vos dic que el Diccionari Ortogràfic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega derringlat i sos derivats; però com només és ortogràfic, no en dona el significat.

(Redacció modificada en juny de 2024)