L’altre dia li diguí que la nit anterior havia sopat «aladroc» fregit, i ella es quedà estranyada, puix no coneixia la paraula. Que este apunt servisca, doncs, per a recordar esta paraula tan bonica i també el peix tan deliciós a què fa referència. L’aladroc té el dors blavós, els flancs platejats i el morro prominent; es pesca en grans quantitats i quan es consumix adobat amb sal pren el nom d’anxova. Les maneres més populars de preparar-lo són en vinagre i julivert, i fregit i arrebossat amb farina:
Aladroc en vinagre i julivert (anxoves)
Aladroc fregit (jo me’ls menge, si són prou xicotets, agarrant-los per la cua i a mos redó, amb espina i tot)La paraula aladroc (que es pronuncia amb o oberta) conviu en valencià amb el mot boqueró, que, després de comprovar la seua absència en diccionaris normatius, sospite que es tracta d’un castellanisme ben arrelat (de boquerón). Siga com siga, este boqueró està desplaçant, a causa de la semblança amb el mot castellà, la nostrada paraula. Però curiosament, en castellà també existix el vocable aladroque, que pareix que el castellà amprà del valencià. No debades, aladroque es diu a Cartagena, o siga, en terres no llunyanes de les valencianes.
Segons el DCVB, aladroc prové de l’àrab al-azráq, que significa «el blau», en referència al color del peix. La RAE també diu que aladroque prové de l’àrab, però 1) no hi consta que la paraula passara al castellà a través del valencià 2) diu que prové de la paraula alhatrúk, que voldria dir bocazas, fent referència a la grandària de la boca del peix. ¿En què quedem? ¿Es diu aladroc pel blau o per la boca?
En tot cas, no deixarem de menjar-ne.
4 comentaris:
Jo he sentit tota la vida dir "aladroc", i recorde perfectament que de menuda el veníen cridant el nom en veu alta i fent llarga la o...no em facis repetir-ho ací :)
En Cartagena, com dius, li diuen "aladroque", pecisament la setmana passada ens serviren a taula i va desaparèixer en un tres i no res.
Al meu poble (Marina Baixa D.F.) l'aladroc amb vinagre s'anomena "agret" . Mengem "plats d'agrets".I un dels entrepans estrella de la meva àvia ha sigut tota la vida "el bocadillo d'agrets". No sé si estarà ja patentat o no, però l'únic dentista que no recomana menjar xicle "Orbit" (recorda que 9 de cada 10 ho fan) recomana aquest entrepà. Sempre cal escoltar totes les opinions...
Monique: El veníeu? Vaja!
I deliciosa casualitat, que en menjares també.
Mequetrefe: Interessant: agrets, pel gust agre. Gràcies per la paraula. I en entrepà... no deu estar malament. Tot i que a mi el vinagre em costa... els preferisc fregidets i arrebossats :)
No, no, no el "veníem", el "veníen" al mercat i també ho he vist a la platja :)
Publica un comentari a l'entrada