dissabte, 23 d’octubre de 2010

La paraula de la setmana: «aladroc»

L’altre dia li vaig dir que la nit anterior havia sopat «aladroc» fregit, i ella es va quedar estranyada, puix no coneixia la paraula. Que aquest apunt servisca, doncs, per a recordar aquest mot tan bonic i també l’animaló tan deliciós a què fa referència. L’aladroc és un peix de dors blavós, flancs platejats i morro prominent, que es pesca en grans quantitats i que sovint es consumeix adobat amb sal; en aquest cas, pren el nom d’anxova. Les maneres més populars de preparar aquest peix són en vinagre i julivert, i fregit i arrebossat amb farina:


Aladroc en vinagre i julivert (anxoves)

Aladroc fregit (jo me’ls menge, si són prou xicotets, agafant-los per la cua i a mos redó, amb espina i tot)

La paraula «aladroc» (que es pronuncia amb o oberta) conviu en valencià amb el mot boqueró, que, després de comprovar la seua absència en diccionaris normatius, sospite que es tracta d’un castellanisme ben arrelat (de boquerón). Siga com siga, aquest boqueró està desplaçant, a causa de la semblança amb el mot castellà, la nostrada paraula. Tanmateix, curiosament, en castellà també existeix el mot aladroque, que sembla que l’espanyol manllevà del valencià. No debades, aquest aladroque es diu a Cartagena, o siga, en terres no llunyanes de les nostres.

Segons el DCVB, «aladroc» prové de l'àrab al-azráq, que significa «el blau», en referència al color del peix. La RAE també diu que aladroque prové de l’àrab, però 1) no hi consta que el mot passara al castellà a través del valencià 2) diu que prové de la paraula alhatrúk, que voldria dir bocazas, fent referència a la grandària de la boca del peix. Llavors en què quedem? Es diu «aladroc» pel blau o per la boca?

De qualsevol manera, no deixarem de menjar-ne.

4 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

Jo he sentit tota la vida dir "aladroc", i recorde perfectament que de menuda el veníen cridant el nom en veu alta i fent llarga la o...no em facis repetir-ho ací :)
En Cartagena, com dius, li diuen "aladroque", pecisament la setmana passada ens serviren a taula i va desaparèixer en un tres i no res.

MEQUETREFE ha dit...

Al meu poble (Marina Baixa D.F.) l'aladroc amb vinagre s'anomena "agret" . Mengem "plats d'agrets".I un dels entrepans estrella de la meva àvia ha sigut tota la vida "el bocadillo d'agrets". No sé si estarà ja patentat o no, però l'únic dentista que no recomana menjar xicle "Orbit" (recorda que 9 de cada 10 ho fan) recomana aquest entrepà. Sempre cal escoltar totes les opinions...

Josep Lluís ha dit...

Monique: El veníeu? Vaja!

I deliciosa casualitat, que en menjares també.

Mequetrefe: Interessant: agrets, pel gust agre. Gràcies per la paraula. I en entrepà... no deu estar malament. Tot i que a mi el vinagre em costa... els preferisc fregidets i arrebossats :)

Monique LaMer ha dit...

No, no, no el "veníem", el "veníen" al mercat i també ho he vist a la platja :)