dilluns, 28 de juny de 2010

Lectures eròtiques: «Sara, la dona sense atributs», de Carles Cortés


Parlem de literatura valenciana que, com ha dit Urbà Lozano a la revista Saó, tot i la manca d’un bon gruix de lectors ―cosa essencial, d’altra banda, però no ens posem pessimistes ara― gaudeix de bona salut i de variada i calenta producció. I açò de calenta ho dic per recordar-vos que hi ha una cosa que es diu literatura eròtica, que també es conrea en valencià (si es promoguera aquest gènere, pujarien eixos índex de lectura?). En fi, tot això ve al cas que divendres passat tingué lloc el lliurament del 17é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida. La novel•la guanyadora es diu Somniant amb Aleixa, l’han escrita Francesc Mompó i Mercè Climent, a dos mans, i veurà la llum d’ací uns mesos a Edicions Bromera.



La novel•la eròtica guanyadora de 2009, acabadeta d’eixir del forn

Però ara, per coses de la vida, ha caigut a les meues mans la novel•la guanyadora de l’any passat, que acaba de ser publicada. Sara, la dona sense atributs, de l’alcoià Carles Cortés, és una novel•la interessant que conta la història d’una dona soltera entrada en la cinquantena, que amb el precedent d’una relació sentimental fallida ―violenta― i després d’un període diguem-ne de sequera sexual, decideix apagar el seu foc encara roent, satisfer el seu desig de sentir-se dona, amb els serveis d’un gigoló que podria ser el seu fill. El resultat, al principi, és per a ella un bàlsam. Però hi ha gat amagat, perquè ell, Gabriel, no és de fiar. És de fet, molt perillós, un paràsit, un personatge atraient i encisador, però alhora ple de traumes que fan que arrossegue a la perdició tota dona ―dona major― que té al seu voltant. Se’n sortirà, Sara?

A banda de per la història en si, m’ha paregut original per com està plantejada. Està escrita en segona persona, ço és, el narrador parla al personatge de tu. Millor dit als personatges, puix en cada capítol s’adopta una perspectiva: la del Marc, el millor amic de Sara ―i antic amant!―, la de Xavi, l’actual parella del Marc, la de Remei ―una altra dona presa pels fils de Gabriel―, la del mateix Gabriel… Ha estat interessant ficar-se en el cap d’una dona d’eixa edat, en les seues enrònies afectives i sexuals. Em pregunte com s’ho ha fet l’autor, que és home i és jove, per atacar aquest món femení, el del personatge de Sara, cisellat amb cançons d’Édith Piaf i pel•lícules de Warren Beatty.

El text té fragments susceptibles de ferir sensibilitats, ja no per les escenes sòrdides ―que també, perquè n’hi ha a dojo― sinó perquè s’ha encabit el personatge de Sara en un tipus concret de dona, en una generació que cercava l’alliberament polític i sexual, però que sembla que ha fallat en alguna cosa. Però això ja ho esbrinareu i m’ho contareu. Ací podeu llegir-ne un fragment.

1 comentari:

noséqui ha dit...

gràcies per la recomanació Josep Lluis, sembla una lectura interesant. ja et diré.

salutacions