Los psicólogos Ferran Suay y Gemma Sanginés, de la Societat Valenciana de Psicologia, analizan en un estudio "el estrés añadido" que soportan los valencianohablantes al resistirse a cambiar de idioma cuando interactúan con hablantes de la lengua dominante, el castellano. En su libro "Sortir de l'armari lingüístic" proponen consejos para rebajar esta tensión personal y sentirse bien al elegir la lengua propia. [Llegiu la resta de l'article ací].
Vos hi estresseu, vosaltres?
Vos hi estresseu, vosaltres?
4 comentaris:
Gens ni miqueta, Josep Lluís! El que m´estressa és quan tinc que passar d´una llengua a un altra i acabe barrejant-les :)
Hola, justament estava pensant en això l'altre dia. Perquè, per exemple, quan vaig a la parada del bus, i pregunte, si ja ha passat el setze, poques vegades m'entenen. I dubte entre canviar o continuar dient setze. M'estresse... encara no he sortit de l'armari!!
Salutacions
Monique, és cert que passa, durant mig segon et sents un poc estúpid :S
Coralet, si no vols canviar de llengua jo et propose ser didàctica (hi ha qui fins i tot ho agraeix) i aclarir: el número setze, i si no funciona, digues el setze, el dieciséis. Així els ajudaràs a aprendre el número.
I, per descomptat, sempre contestar de bon humor.
Més que estressar-me, el que sovint aconsegueixen algunes "converses" (per dir-li d'alguna forma) és traure'm de polleguera. Compta com a estrès?
Prenc nota de la proposta didàctica i de bon humor. Però em tem que hauré de completar-la amb til·la...
Publica un comentari a l'entrada