Atraca’t, no tingues porDes de la Marina Baixa m’informen sobre el verb atracar-se, que significa «acostar-se» i que per aquella zona s’usa molt; per exemple, quan algun conegut te veu de llunt i et diu «atraca’t home!», per a que t’acostes a saludar-lo. La paraula probablement prové del context mariner, ja que «atracar» és el que fan els barcos quan arriben al port. Me pareix un exemple bonic de com el medi i la manera com vivim afecta el nostre llenguatge.
L’origen del mot, segons he consultat, és incert. Per cert, això del context mariner m’ha recordat una altra paraula més comuna que té un orige semblant al d’atracar: arribar, que prové del llatí arrīpāre, i significa «vindre fins a la riba», de la mar o del riu.
L’origen del mot, segons he consultat, és incert. Per cert, això del context mariner m’ha recordat una altra paraula més comuna que té un orige semblant al d’atracar: arribar, que prové del llatí arrīpāre, i significa «vindre fins a la riba», de la mar o del riu.
(Redacció modificada en octubre de 2024)
8 comentaris:
jo sóc més aviat d'acostar-se
Gràcies per la informació, m'acabes de confirmar una cosa que semblava bonica, però no era certa.
I jo també, Jesús. Aquesta vegada la paraula és un suggeriment.
Què és bonic però no és cert, Mequetrefe? No t'acabe d'entendre :S
jo use allargar-se també, però en el cas de: allarga't fins al banc, per exemple, i trau diners. Vull dir, relacionant-ho amb un trajecte curt i necessari per algun motiu. No sé si m'explique, que tinc son.
Anònim, exacte: u s'allarga per tornar-ne de seguida, per fer un favor, per què cal.I si té pressa, ho fa en una escorribanda, com déiem l'altre dia.
Salut i a descansar
Afig una miqueta d’informació, del llibre El llenguatge mariner de la Marina Baixa:
És, per tant, totalment lògic que la parla marinera blaveta haja amerat el llenguatge terraire. Com a conseqüència, la gent de terra empra una gran quantitat de termes que han estat presos de la terminologia especialitzada i que, de vegades, han modificat els parlants no mariners. És especialment significativa la gran quantitat de verbs que s’hi veuen afectats, a tall d’exemple: arborar, amarrar, arratxar, arriar, arribar, atracar, embarcar-se, recalar o salpar. Però no són només els verbs, un seguit de substantius també han passat al llenguatge col•loquial comú, com ara andana, escandall, envelat, equinocci o balde. Influència que també es veu en una gran quantitat d’expressions i frases fetes que es prenen del món mariner, per exemple estar fet un lluç, fer ulls de boga morta, córrer més que Barceló per la mar, dur maror... Podem dir que el lèxic de la Marina es caracteritza, en gran mesura, per l’alta quantitat de terminologia de caire mariner que incardina.
Interessant. Però, tinc una pregunta: Parla marinera blaveta? Blaveta?
Vaja, Coralet, no m'hi havia fixat. Cercant el mot al llibre diu:
Per referir-nos globalment als habitants de la comarca, els
direm blavets, ja que aquest és el nom que les generacions
més majors tenen assumit com a gentilici comarcal, especialment
els pescadors, justificant-lo per la vestimenta blava de la
tela de maonet amb la qual es vestien. Per referir-nos a la
parla comarcal, especialment la d’Altea, Benidorm i la Vila
Joiosa emprarem els adjectius blavet i blaveta.
Publica un comentari a l'entrada