Una llampadissa és una llum viva que només dura un instant. Se sol dir per a referir-se als rellamps o llampades del cel, però també es pot aplicar, per analogia, a qualsevol esclat de llum viu i instantani. Fa uns dies vaig sentir esta paraula (pronunciada llampaïssa, amb caiguda de la de) per a descriure l’esclat de llum estrany que feu la pantalla del televisor just abans d’apagar-se, aparentment, tot sol. En este exemple podríem dir-ne també un «espurneig» o «purneig», (que en castellà seria un chispazo).
Una variant de la paraula és llampegadissa. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, llampadissa es diu en Eivissa i en Tortosa. Jo afigc que també es diu en l’Horta de València.
Una variant de la paraula és llampegadissa. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, llampadissa es diu en Eivissa i en Tortosa. Jo afigc que també es diu en l’Horta de València.
Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a llampadissa, la qual remet a llampegadissa, que vol dir «Rastrera de llamps».
3 comentaris:
Em sembla una paraula molt bonica!
La paraula d'aquesta setmana és preciosa. Pel Camp de Túria no l'he escoltada mai. "Llampà" és el terme que es gasta.
Pel que fa a espurneig, dir-te que espurna em sembla una paraula preciosa, i que dissortadament no he sentit mai per aquesta comarca. Bo,això no és del tot veritat, una vegada a un llaurador de Benaguasil que en la seua joventut havia estat ferrer li vaig sentir dir: "estava soldant i em va entrar una purna a l'ull".
Gràcies pels comentaris!
Efectivament, purna és com diem en valencià. I de «purna» ve la paraula purnejar
Publica un comentari a l'entrada