La paraula de la setmana: «marraixa»

Escrita per Josep -

Esta paraula me la recorda un amic de Torrent, en una acampada, mentres m’oferix un glop de mistela per beure al gallet. Una marraixa és una «botella ampla, de coll curt, habitualment revestida de vimen o d’espart, per a protegir-la dels colps». És, per tant, un sinònim de garrafa. Esta última paraula, per cert, pareix d’ús més habitual, no sé si pel fet que coincidix amb el castellà... En qualsevol cas, voldria recordar que també podem dir així a les altrament anomenades «garrafes». 

El Diccionari Català-Valencià-Balear definix la marraixa com un recipient de vidre; però la llengua evoluciona amb el temps i s’adapta als nous objectes, i per això hui dia no anomenem marraixes únicament les botelles de vidre revestides d’espart, sinó també les botelles de plàstic grans que es venen en els supermercats, que era com la del cas que vos conte.

Esta paraula, com tantes altres valencianes, ve de l’àrab maraxxa, i també té l’accepció de «cànter», el típic de terrissa.

La bonica imatge de la marraixa de dalt (sense vimen) és cortesia d’Alfanhui. Ací baix teniu una marraixa de plàstic que potser no té tant d’encant.

Actualització de 2024: Marraixa té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’entrada garrafa remet a marraixa.

Comentaris

Francesc Vera ha dit…
Marraixa sempre ha estat, que jo recorde, el mot que s'ha emprat a la Ribera per referir-s'hi. Garrafa, en canvi, ha tingut un ús més aviat despectiu: "era ginebra de garrafa", per dir que no era bona.
22 de juny del 2009, a les 14:12
ginjol ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
22 de juny del 2009, a les 14:25
ginjol ha dit…
Totalment d'acord amb Cistella de Llum. A la Ribera s'usa preferentment el mot "marraixa". De fet ha passat a formar part de gran part de locucions i frases fetes. Quan algú no acaba de fer una cosa es diu que "puja, baixa, i toca la marraixa". D'una persona molt robusta es diu que té "cos de marraixó". N'hi ha més. Per cert, la paraula (com gairebé tots els arabismes) és ben bonica.
M'agrada molt aquesta secció. La recomanaré al proper "Trossos i mossos".
22 de juny del 2009, a les 14:26
Josep ha dit…
Gràcies gent de la Ribera per les vostres aportacions! :) És increïble la de fraseologia que tenim. No vos estigueu de fer-ne, d'aportacions, de crítiques, o de correccions.

Salut!
23 de juny del 2009, a les 14:12
Unknown ha dit…
home, la marraixa de baix no tindrà tan d'encant, però l'aigüa que conté es de Benassal... i això ja són paraules majors.
14 de juliol del 2009, a les 15:10
Anònim ha dit…
Hola, ja fa més d'un any que heu deixat els comentaris, jo l'he descoberta avui. Si encara mireu els comentaris del blog, voldria dir que per la meua zona (nord prov. Castelló-sud prov. Tarragona) s'utilitza marraixa com a "garrafa", i també marraixó com el "botijo", quan anavem al camp a plegar les garrofes, les olives o les ametles teníem el marraixó ple d'aigua a la soca de l'arbre i ens l'anàvem passant.
Salutacions!!
Raquel
25 de novembre del 2010, a les 2:21
Josep ha dit…
No passa res pel temps que passe, Raquel, a mi m'arriba al correu cada comentari que feu, independentment d'això.

Moltes gràcies per la teua aportació!
25 de novembre del 2010, a les 6:33
Eddie ha dit…
Ha estat un article molt instructiu. Es veritat que, tant en català com ara en castellà, les comparacions amb una marraixa o "garrafa", generalment van acompanyades d'un to despectiu. No m'havia adonat daixò fins avui.
Només una puntualització que m'ha sobtat, és que feu ús de la paraula "botella ampla" en lloc "d'ampolla" per a definir la marraixa. a part d'aquest punt, m'ha encantat. Mercès per la publicació.
2 d’agost del 2017, a les 1:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació