Vilipendiats abans d'exercir

Com sabeu, durant les darreres setmanes han tingut lloc els concursos d’oposició a professorat de secundària, de diverses especialitats. Potser ho sabeu perquè teniu coneguts que s’hi ha presentat, i que potser fins i tot han aprovat o han aconseguit plaça. (Des d’ací enhorabona als qui ho han aconseguit. En conec dos que de segur seran excelentíssims professors). En qualsevol cas, ho sabeu perquè ha sigut notícia. I és el tractament que s’ha donat al tema en diaris i televisions el que em deixa estupefacte. Estos mitjans, lluny d’informar estrictament sobre l’esdeveniment (celebrable) que suposa la nova fornada de mestres i professors en les escoles públiques, que educaran els vostres fills, s’han dedicat a desprestigiar i a llançar merda, una vegada més i de manera gens subtil sobre els professors, i, per consegüent, sobre l’educació pública. No puc més que pensar açò després de la lectura de notícies en les quals es destaca, sobretot, la suposada falta de vocació de molts que s’hi presenten, el fet que molts es decidixen a opositar i exercir de docents perquè si la crisi, que si la necessitat més peremptòria, que si és un treball fix... i tota la tirallonga de tòpics que se solen dir, i que jo trobe que d’innocents, no tenen res. Estes, digam, tesis les han alimentat, en Canal 9, quan oferixen declaracions molt ben triades d’alguns dels examinands que, bàsicament, declaraven no voler ser professors, però que no tenien altre remei. El diari Las Provincias, al seu torn, en un article hipersensacionalista que vaig llegir l’altre dia, oferia als lectors els casos més extrems: quinquagenaris en atur, sense vocació i amb tres o quatre boques a alimentar, que no sabien què era una unitat didàctica ni que esta era necessària, i que abandonaven el procés de selecció amb el cap catxo en assabentar-se que no podien continuar avant.

Si prenem la part pel tot, si destaquem l’anècdota, la misèria, la crítica gratuïta i donem una visió parcial del fet, ja no estem informant, sinó manipulant. ¿Quina serà, doncs, després d’esta cobertura de la notícia, la imatge que l’opinió pública s’emportarà dels potencials nous funcionaris públics? No crec que calga resposta.

I jo em pregunte, posats a manipular i a destacar el tòpic, ¿per què no els pega per vilipendiar, per exemple, els opositors a policia nacional? Imagineu-vos la notícia destacant la seua falta de vocació, i les càmeres de Canal 9, entrevistant un aspirant: 

«Yo en la vida me había imaginado meterme aquí, pero mira, el hambre aprieta, y sólo con el graduado no iba a ningún sitio, de curro en curro.» 

O les declaracions d’un veí d’un dels opositors: 

«El Josito? Mal ficha... ¿Y ese tiene que mantener la ley y el orden? Si se ha pasao la vida saltándose semáforos, con el coche tuneado, to ilegal...»*.

¿No seria això motiu d’escàndol? ¿No faria que els ciutadans desconfiaren de les forces de seguretat de l’Estat? ¿Soc jo l’únic que es fa estes preguntes o que ha flipat amb el tractament informatiu de la notícia de les oposicions?

*Amb tot el respecte als futurs policies de vocació i honrats, que penquen, estudien i es preparen per servir al ciutadà.