divendres, 17 de juliol de 2009

Vilipendiats abans d'exercir


Com sabeu, durant aquestes darreres setmanes han tingut lloc els concursos d’oposició a professorat de secundària, de diverses especialitats. Potser ho sabeu perquè teniu coneguts que s’hi ha presentat, i que potser fins i tot han aprovat o han aconseguit plaça. (Des d’ací enhorabona als qui ho han aconseguit. En conec dos que de segur seran excelentíssims professors). En qualsevol cas, ho sabeu perquè ha estat notícia. I és el tractament que se li ha donat en diaris o televisions el que em deixa estupefacte. Aquests mitjans, lluny d’informar estrictament sobre l’esdeveniment (celebrable) que suposa la nova fornada de mestres i professors en les escoles públiques, que educaran els vostres fills, s’han dedicat a desprestigiar i a llançar merda, una vegada més i de manera (poc) subtil, sobre els professors i, per consegüent, sobre l’educació pública. No puc més que pensar açò després de la lectura de notícies en les quals es destaca, sobretot, la suposada falta de vocació de molts que s’hi presenten, el fet que molts es decideixen a opositar i exercir perquè si la crisi, que si la necessitat més peremptòria, que si és un treball fixe... i tota la tirallonga de tòpics que se solen dir, i que jo trobe que d'innocents, no tenen res. Aquestes –diguem-ne– tesis les alimentaven, a Canal 9, quan oferien declaracions molt ben triades d’alguns recent examinands que, bàsicament, declaraven no voler ser professors, però que no tenien altre remei. El diari Las Provincias, al seu torn, en un article hiper sensacionalista que vaig llegir l’altre dia, oferia als lectors els casos més extrems: quinquagenaris en atur, sense vocació i amb tres o quatre boques a alimentar, que no sabien què era una unitat didàctica ni que aquesta era necessària, i que abandonaven capcots el procés de selecció en assabentar-se que no podien continuar avant.

Si prenem la part pel tot, si destaquem l’anècdota, la misèria, la crítica gratuïta i donem una visió parcial del fet, ja no estem informant sinó manipulant. Quina serà, doncs, arran d’aquesta cobertura de la notícia, la imatge que l’opinió pública s’emportarà dels potencials nous funcionaris públics? No crec que calga resposta.

I jo em pregunte, posats a manipular i a destacar el tòpic, per què no els pega per vilipendiar, per exemple, els opositors a policia nacional? Imagineu la notícia destacant llur falta de vocació, i les càmeres de Canal 9, entrevistant-ne un: «No, si yo en la vida me había imaginao meterme aquí, pero mira, el hambre aprieta, y sólo con el graduao no iba a ningún lao, de currele en currele...» o les declaracions d’un veí d’un dels opositors: «El Josito? Mal ficha... ¿Y ese tiene que mantener la ley y el orden? Si se ha pasao la vida saltándose semáforos, con el coche tuneao, to ilegal...»*.

No seria això motiu d'escàndol? No desconfiarien els ciutadans, obertament i sense cap pudor, de les forces de seguretat de l'Estat? Sóc jo, l’únic que es fa aquestes preguntes? Sóc l’únic que ha flipat amb el tractament informatiu d’aquest esdeveniment?



*Amb tot el respecte als futurs policies de vocació i honrats, que penquen, estudien i es preparen per servir al ciutadà.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que els mitjans de komunikació manipulen no ens ve de nou i akesta és una manera més de fer responsables dels frakasos del jovent als docents (i no als pares/mares, ells/es sempre eduken tan bé!) L´educakació a Espanya està molt infravalorada, els mestres i professors són els que hi viuen de meravella (segons kom s´ho monte kadaskú potser de veres...però kom tot :D), i tenen moltes vakances i kobren moltíssim pa lo ke fan...i ja veus tu sols han de transmetre el ke saben i edukar...
I potser polítiks i la societat en general, estan molt okupats pensant en no sé ké i no se n´adonen de que si se li donara la importància (i els rekursos) que l´educació públika mereix s´evitarien molts problemes...
Sols hi ha que mirar el kas de Finlandia, ixiren d´una crisi invertint en educació (entre altres koses)i ni molt menys tirant per terra a akells que per vokació (almenys tots els kasos ke jo konek)decidixen agafar la responsabilitat d´edukar i ajudar a fer persones amb criteri propi als més menuts...

Tal volta m´enganyat de professió i el futur de la societat siga ser guardia civil, per tal de vigilar-nos tots/es els uns/es als/les altres (ke de llibertat anem sobrats)...ixiria més barat i amb menys gast intel-lektual (amb tot el respecte als kos de seguretat de l´estat, sense ells no sé ke hi fariem...)

Estik escrivint, escrivint i iwal me n´anat de tema...ara ja no esborre xD

Des de l´horta...salutacions!

Helena.

sotar79 ha dit...

Estic força d´acord amb el comentari, esta clar que el problema de la educació actualment esta molt relacionat amb el moment actual que vivim on per desgracia penso que la funció del profesorat en especial en la educació pública ha sofert un gran desprestigi en els darrers temps, el trist es que un dels millors actius que pot tenir una societat com es el seu capital huma es doni a perdre per culpa de un sistema educatiu que no s´ha plantejat arribar a ser un dels motors socials de un pais

salutacions a la gent del bloc

Victor