La paraula de la setmana: «desbrafar»

Des de Massanassa, algú dubta si la paraula desbrafar, que li ix natural, existix o se l’ha inventada. ¡I tant que existix! Desbrafar i esbrafar són les variants que fem servir els valencians del mot normatiu esbravar (actualització de 2024: les tres formes són normatives segons el Diccionari normatiu valencià). El significat és el que el parlant sospitava: «fer perdre la força a un vi o a un licor», i en el cas de begudes amb gas, afigc jo, una beguda es desbrafa quan ha perdut eixe gas –la seua força– a causa d’estar la botella o el recipient que la conté obert un temps. En sentit figurat, desbrafar-se també significa donar eixida a les forces, els nervis, els sentiments. En este cas, doncs, seria més o menys sinònim de desfogar-se.

Sobre l’origen de la paraula, no tinc clar si ve del llatí exvaporare (evaporar), de la combinació «ex + brau» (que perd les forces), de «ex + baf» (que perd el baf, aire o vapor), o del creuament d’estes dos últimes.

Per cert, des de sempre m’ha agradat la coca-cola desbrafada, encara que fa temps que no en bec. Deu ser que m’hi acostumí quan de xiquet tinguí gastroenteritis i remenava Coca-cola en un got... però eixe és un altre tema.

Per votació popular, afegim «desbravar» com a variant del mot molt comuna.

(Text actualitzat en maig de 2024)