Fa pocs dies vaig rebre a ma casa –pagadíssim jo, amb un somriure d’orella a orella– un exemplar del recull de contes Femení Singular, d’Urbà Lozano. Lozano és un escriptor valencià actual molt a tenir en compte. D’ell ja vaig llegir Plagis, novel·la guanyadora de premis i lloada per la crítica, de la qual ja vaig parlar ací. A més a més, l’autor té un blog on interactua amb els seus lectors i parla, a banda de literatura, d’altres cosetes.
Femení Singular és un recull de contes les protagonistes dels quals són dones. Cada conte o capítol porta el nom d’una característica del personatge protagonista: incompresa, reivindicativa, cosmopolita... Són historietes curtes i divertides, plenes d’ironia i sarcasme... Espai! no penseu que és un llibre misogin (ni molt menys!), ni tan sols un llibre per a hòmens. Jo diria que és un acostament literari burleta a comportaments socials, en aquest cas de dones, ja que, ben mirat, els protagonistes també podrien haver sigut hòmens*. Supose que la perspectiva és forçadament masculina (estaria bé saber que diuen les lectores!) però respectuosa. En recomane vivament la lectura a lectors masculins, femenins, masclistes, feministes, comunistes, esperantistes... Fora conyes, trobe que una de les virtuts de l'obra és com es riu de la realitat que té al voltant, de tarannàs, comportaments i llocs que de segur vos són familiars. I ho fa amb un llenguatge acurat, impecable, que reflecteix molt bé el valencià oral.
Abans de rebre aquest exemplar, fa un temps, jo ja havia llegit el llibre, però molt possiblement tornaré a fer-hi una ullada perquè les relectures sovint valen la pena. A mi m’ha tocat com a premi del concurs setmanal On està, que Lozano organitza al seu blog, i que consisteix a endevinar el nom d’un indret mitjançant una imatge (sovint una església o un paisatge) i, a vegades, alguna pista extra. Ara que pense, crec que és el primer premi que guanye en ma vida... Bé, de totes maneres, en cas que no tingueu la sort que he tingut jo, a mi no em doldria invertir, amb els mateixos diners que val un cubata de whiskey-cola a una discoteca pija d’estiu, en aquest objecte igualment plaent o més, menys danyós i no tan efímer, que és un llibre.
* Haurà pensat l’autor com podria ser un Masculí singular? Ací també hi hauria molt a poar...
Femení Singular és un recull de contes les protagonistes dels quals són dones. Cada conte o capítol porta el nom d’una característica del personatge protagonista: incompresa, reivindicativa, cosmopolita... Són historietes curtes i divertides, plenes d’ironia i sarcasme... Espai! no penseu que és un llibre misogin (ni molt menys!), ni tan sols un llibre per a hòmens. Jo diria que és un acostament literari burleta a comportaments socials, en aquest cas de dones, ja que, ben mirat, els protagonistes també podrien haver sigut hòmens*. Supose que la perspectiva és forçadament masculina (estaria bé saber que diuen les lectores!) però respectuosa. En recomane vivament la lectura a lectors masculins, femenins, masclistes, feministes, comunistes, esperantistes... Fora conyes, trobe que una de les virtuts de l'obra és com es riu de la realitat que té al voltant, de tarannàs, comportaments i llocs que de segur vos són familiars. I ho fa amb un llenguatge acurat, impecable, que reflecteix molt bé el valencià oral.
Abans de rebre aquest exemplar, fa un temps, jo ja havia llegit el llibre, però molt possiblement tornaré a fer-hi una ullada perquè les relectures sovint valen la pena. A mi m’ha tocat com a premi del concurs setmanal On està, que Lozano organitza al seu blog, i que consisteix a endevinar el nom d’un indret mitjançant una imatge (sovint una església o un paisatge) i, a vegades, alguna pista extra. Ara que pense, crec que és el primer premi que guanye en ma vida... Bé, de totes maneres, en cas que no tingueu la sort que he tingut jo, a mi no em doldria invertir, amb els mateixos diners que val un cubata de whiskey-cola a una discoteca pija d’estiu, en aquest objecte igualment plaent o més, menys danyós i no tan efímer, que és un llibre.
* Haurà pensat l’autor com podria ser un Masculí singular? Ací també hi hauria molt a poar...
1 comentari:
Jo el vaig rebre ací a Turtagro i me va fer també molta il·lusió! Només hi ha un dels relats que no em va agradar, el de la dona que deixa de ser dona i passa a ser home però continua pixant sentada, eixe no me va semblar del tot bé perquè no me va semblar bé que estiguera inclós dins d'un llibre on només es parla de dones perquè eixe personatge ja NO ÉS una dona. Llevat d'això, mel!!!
(crec que un home no podria escriure un Masculí Singular de manera objectiva)
Publica un comentari a l'entrada