Femení Singular

Fa pocs dies vaig rebre en casa, pagadíssim i amb un somriure d’orella a orella, un exemplar de l’arreplega de contes Femení Singular, d’Urbà Lozano. Lozano és un escriptor valencià contemporani molt a tindre en compte. D’ell ja vaig llegir Plagis, novel·la guanyadora de premis i lloada per la crítica, de la qual ja parlí ací. A més, l’autor té un blog en què interactua amb els seus lectors i parla de literatura i altres cosetes.

Els protagonistes de Femení Singular són totes dones. Cada conte o capítol porta el nom d’una característica del personatge protagonista, com ara incompresa, reivindicativa, cosmopolita... Són historietes curtes i divertides, plenes d’ironia i sarcasme... Alerta, no vos penseu que és un llibre misogin, ni molt menys, ni tan sols un llibre per a hòmens. Jo diria que és un acostament literari burleta a comportaments socials, en este cas de dones, ja que, ben mirat, els protagonistes també podrien haver sigut hòmens*. Supose que la perspectiva és forçadament masculina, però respectuosa. Estaria bé saber què en diuen les lectores.

Recomane vivament la lectura del llibre a lectors masculins, femenins, masclistes, feministes, comunistes, esperantistes... Fora conyes, trobe que una de les virtuts de l’obra és com es riu de la realitat que té al voltant, de tarannàs, comportaments i llocs que de segur vos són familiars. I ho fa amb un llenguatge acurat, impecable, que reflectix molt bé el valencià oral.

Abans de rebre este exemplar, fa un temps, jo ja havia llegit el llibre, però molt possiblement tornaré a pegar-li una ullada, perquè les relectures sovint valen la pena. A mi m’ha tocat com a premi del concurs setmanal On està, que Lozano organitza en el seu blog, i que consistix a endevinar el nom d’un indret mitjançant una imatge (sovint una església o un paisatge) i, a vegades, alguna pista extra. Ara que ho pense, crec que és el primer premi que guanye en ma vida... Bé, de totes maneres, si no teniu la sort que he tingut jo, a mi no em doldria invertir, amb els mateixos diners que val un cubata de whiskey-cola en una discoteca pija d’estiu, en este objecte igualment plaent, menys danyós i no tan efímer: un llibre.

* ¿Haurà pensat l’autor com podria ser un Masculí singular? Ací també hi hauria molt a poar...

(Redacció actualitzada en giner de 2025)