Des de Burjassot-Paterna (l’Horta de València) i Llombai (la Ribera), Xurrito i Alpalput nos fan recordar que no té sentit dir flequillo si en valencià tenim una paraula pròpia i ben viva per a anomenar eixe «penjollet de cabells que es deixa damunt el front»; és a dir, la franja, o com se sol dir en diminutiu: la frangeta. Només el Diccionari Català-Valencià-Balear (dels que he vist jo, és clar) arreplega «franja» amb eixe ús, que adjudica als tortosins. Doncs bé, per a qui lligga estes línies, ja sap que els valencians també la gastem.
Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a frangeta i a franja, per a referir-se al «Floc de cabells de la part davantera del cap que es pentinen cap avant deixant-los caure sobre el front».
Com deveu saber, a la frangeta també li podeu dir «serrell».
La paraula «franja» l’ampràrem del francés frange en el segle XV (i encara es diu així en eixa llengua: cheveux retombant sur le front). Amb el temps que fa, ¿no l’hem de perdre ara, no? ¡Vinga, a dir-la!
Com deveu saber, a la frangeta també li podeu dir «serrell».
La paraula «franja» l’ampràrem del francés frange en el segle XV (i encara es diu així en eixa llengua: cheveux retombant sur le front). Amb el temps que fa, ¿no l’hem de perdre ara, no? ¡Vinga, a dir-la!
8 comentaris:
Quan jo era menut (finals dels 50 principis dels 60) les mares demanaven el perrruquer (el barber, se li deia) que ens tallara el cabell "amb frangeta" o "amb romana" (és a dir amb la fraja pentinada cap amunt i tirada cap enrrera fent una espècie d'ona).
Molt bona recuperació, Josep Lluís.
Oh, ni idea. Me l'apunte!
eeeiii, jo sóc d'Alzira i també dic frangeta!
Jo de xicotet duia el monyo amb franja. A ma mare tinc unida la paraula a l'hora de recordar-la; l'he emprada amb normalitat durant molts anys. Però ara que tu la recuperes, em fa la sensació que feia temps que no la deia.
Ara, un poc pillastre has sigut tu al triar la foto, eh?
Gràcies pels comentaris i les anècdotes. Sempre il·lustren millor el que he dit a l'apunt. Ara bé, jo no recupere res, només recorde la paraula perquè vosaltres, valencianoparlants que em llegiu, la recupereu fent-ne ús. Ací rau la clau del tema. Jo amb això, ja estic més que pagat.
Salut a tots!
Ie, valencianopiulants, que diu que tammé n'hi han pobles qu'ad això li diuen parrús; calcule que serà en els qu'a la parrussa li diuen d'un' âtra manera (jo no; jo sempre hə dit frangeta, «de tota la vida»!)...
P.S: i vosté, de quin poble és?
TONI DE L’HOSTAL: és que era més políticament correcte parlar de la frangeta del monyo. A més, ¿quina imatge hi posaria...? ;D Gràcies per l’aportació.
A LA PS: Jo sóc d’un indret que els forans no saben pronunciar. La gent de capital se’n riu, quan no el menysprea (però més d’una volta hi vénen, d’amagat). La gent de poble, en sentir-lo anomenar, et guaitaria de reüll i amb desconfiança, com qui es mira un antic amic que va mudar de creences i de principis. Jo sóc d’una cruïlla de camins, d’un lloc de pas, on ni la marginalitat es queda, sinó que escup, toca el clàxon i marxa riatxant-se impúdica. No és un poble ni és tampoc una ciutat. Una zona fronterera, erma de riu, mars i muntanyes i de ningú que se’n preocupe. A l’hivern, fa més fred dins que fora, i a l’estiu, tampoc ningú hi vol romandre.
De Bonrepós i Mirambel'? Xe, no hauria segut més fàcil dir-m'ho i au? Bo, mentre no sigues de la Ribera, me si'n fot...
Publica un comentari a l'entrada