dimecres, 13 de gener de 2010

La paraula de la setmana: «frangeta»


La lletja actriu Camilla Belle, amb la frangeta que ja li fa cosquerelles als ulls

Des de Burjassot-Paterna (l’Horta de València) i Llombai (la Ribera), Xurrito i Alpalput ens fan recordar que no té sentit dir flequillo si en valencià tenim una paraula pròpia i ben viva per a anomenar eixe «penjollet de cabells que es deixa damunt el front»; ço és, la franja, o com se sol dir –amb el diminutiu– la frangeta. Només el Diccionari Català-Valencià-Balear (dels que he vist jo, és clar) recull «franja» amb aquest ús, que adjudica als tortosins. Doncs bé, per a qui llija aquestes línies, ja sap que els valencians també la fem servir!

Com deveu saber, a la frangeta també li podeu dir «serrell».

La paraula «franja» la vam agafar del francés frange en el segle XV (i encara es diu així en aquesta llengua: cheveux retombant sur le front). Amb el temps que fa, no l’hem de perdre ara, no? Així que: a utilitzar-la!

8 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

Quan jo era menut (finals dels 50 principis dels 60) les mares demanaven el perrruquer (el barber, se li deia) que ens tallara el cabell "amb frangeta" o "amb romana" (és a dir amb la fraja pentinada cap amunt i tirada cap enrrera fent una espècie d'ona).
Molt bona recuperació, Josep Lluís.

Vent d Cabylia ha dit...

Oh, ni idea. Me l'apunte!

Adrastea ha dit...

eeeiii, jo sóc d'Alzira i també dic frangeta!

Vicent Terol ha dit...

Jo de xicotet duia el monyo amb franja. A ma mare tinc unida la paraula a l'hora de recordar-la; l'he emprada amb normalitat durant molts anys. Però ara que tu la recuperes, em fa la sensació que feia temps que no la deia.

Ara, un poc pillastre has sigut tu al triar la foto, eh?

Josep Lluís ha dit...

Gràcies pels comentaris i les anècdotes. Sempre il·lustren millor el que he dit a l'apunt. Ara bé, jo no recupere res, només recorde la paraula perquè vosaltres, valencianoparlants que em llegiu, la recupereu fent-ne ús. Ací rau la clau del tema. Jo amb això, ja estic més que pagat.

Salut a tots!

Toni de l'Hostal ha dit...

Ie, valencianopiulants, que diu que tammé n'hi han pobles qu'ad això li diuen parrús; calcule que serà en els qu'a la parrussa li diuen d'un' âtra manera (jo no; jo sempre hə dit frangeta, «de tota la vida»!)...

P.S: i vosté, de quin poble és?

Josep Lluís ha dit...

TONI DE L’HOSTAL: és que era més políticament correcte parlar de la frangeta del monyo. A més, ¿quina imatge hi posaria...? ;D Gràcies per l’aportació.

A LA PS: Jo sóc d’un indret que els forans no saben pronunciar. La gent de capital se’n riu, quan no el menysprea (però més d’una volta hi vénen, d’amagat). La gent de poble, en sentir-lo anomenar, et guaitaria de reüll i amb desconfiança, com qui es mira un antic amic que va mudar de creences i de principis. Jo sóc d’una cruïlla de camins, d’un lloc de pas, on ni la marginalitat es queda, sinó que escup, toca el clàxon i marxa riatxant-se impúdica. No és un poble ni és tampoc una ciutat. Una zona fronterera, erma de riu, mars i muntanyes i de ningú que se’n preocupe. A l’hivern, fa més fred dins que fora, i a l’estiu, tampoc ningú hi vol romandre.

Toni de l'Hostal ha dit...

De Bonrepós i Mirambel'? Xe, no hauria segut més fàcil dir-m'ho i au? Bo, mentre no sigues de la Ribera, me si'n fot...