dilluns, 13 de juny de 2011

Ruta dels Chorros de Barchel


El pantà de Benagéber, a caramull. Des del mirador al final de la ruta.

La caminada per les gorges del Túria i els Chorros de Barchel és una ruta ben bonica i variada que traguérem de Roca coscolla (on la sintetitzen i expliquen molt bé). Hem vist l’enorme massa d’aigua de l’embassament de Benagéber, que estava a caramull, i també hem vist cascades, petits estanys envoltats de falgueres, coves amb estalactites, algun bolet i fins i tot peix.

La ruta que fem té dues parts diferenciades. La primera comença en un camí o pista forestal que ix des de l’embassament i acaba en el riu Túria. Este camí és un passeget per a tots els públics que, si a priori em resulta monòton, prompte deixa de ser-ho gràcies al brogit de l’aigua que ens acompanya i a les vistes de la gorja, especialment des de la roca del lleó. Al cap de poc ens sorprén la cascada i els chorros de Barchel, un lloc preciós on delectar-se una estona. En este punt hi ha diversos desviaments. Nosaltres seguim la ruta de Roca coscolla i enfilem per una senda estreta i escarpada que puja per un coscollar cap a les cases de Barchel, unes construccions que hi ha dalt de la cascada, prop d’un petit estany envoltat d’arítjol que travessem gràcies a un tronc. Una vegada les hem vistes, baixem per la mateixa senda i tornem als chorros. Des d’ací continuem per la pista fins que arribem al riu i el travessem pel pont penjant de fusta. És ací on començaria la segona part la ruta, més seca, amb menys indrets pintorescs i que exigeix més esforç físic. Una senda entre pins ascendeix en ziga-zaga una bona estona fins a arribar dalt del tot. Ací enganxem amb una altra senda que ens menarà vorejant la muntanya fins que baixem a la carretera, prop de l’embassament i d’on havíem aparcat el cotxe. Temps total: unes quatre hores.


El riu Túria des de la roca del lleó


La cascada de Barchel. Bonica de veres.


No es pot dir que el GR estava mal senyalitzat! (De Pirineus a Tarifa, passant per Benagéber). Per descomptat, hi deixàrem la nostra pedreta.