divendres, 22 d’abril del 2011

Pedalant cap al clot de les tortugues

No em puc permetre fer un viatge llarg estos dies, però això no impedeix que desafiem el mal l’oratge, agarrem les bicis i ens allarguem al clot de les tortugues a pedalar i desduir-nos una vesprada per la natura [Clic en les imatges per ampliar-les].


La baixada al clot i la senda entre la bosquina. Després d'una estona d'asfalt, fa goig recórrer-les amb bici.


El clot de les tortugues. És un toll amagat als peus d’un tossal ple de pins on acudeix la gent a torrar. Antigament n’hi havia, de tortugues, i la gent inclús s’hi banyava. Ara mateix el lloc necessita que l’esporguen de malesa i de canyes.


Roca vora riu formada per molts cudols apegats, coberta de molsa.


Detall de la roca


Els líquens són un indicador de la qualitat de l’aire. Com més espècies en vegem, més net serà l’aire al nostre voltant. Tanmateix, crec que estos de color groc són molt comuns i surten fins i tot a les ciutats.


Sàlvia vora la carretera. Deu el seu nom al mot llatí salvare, que fa referència a les propietats curatives de la planta. Fa molt bona oloreta.


Detall de sàlvia


Una xiqueta vola la milotxa. Fa quants anys que no ho faig?

2 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

massa, segur però no tants com jo :P estic esperant a que el meu nebot siga un poquet mes gran per poder fer-ho junts.
un abraç

Speaker ha dit...

Si és que som com xiquets :)

Supose que em queden uns quants anys per ensenyar a volar-la (recordaré com fer-ho?). No passa res, no tenim pressa vital :)