Ni el canvi de recorregut ni la impossibilitat de realitzar un concert colofó en condicions van impedir que gent de diferents sensibilitats i reivindicacions isquera ahir als carrers de València per mostrar que som molts els que volem una realitat distinta; que volem viure en valencià; que no callem davant de les canallades i censures de la Generalitat. Al solet d’abril, el carrer Guillem de Castro s’ha omplit a vessar de bona gent, de complicitat, de dolçaines i somriures.
Ací baix teniu algunes fotos que fiu. Si feu clic damunt les veureu ampliades.
Ací baix teniu algunes fotos que fiu. Si feu clic damunt les veureu ampliades.
2 comentaris:
va ser una tarda molt emocionant... tanta gent reivindicant... les tres cançons de llach... i en referència a eixes "gargoles" de les torres de serrans... com nosaltres els cantavem.. "eixes gargoles no sabem volar..." hehehe.
una abraçada josep lluís
És cert, veig que molts bloggers hi vam anar!
Publica un comentari a l'entrada