Ja fa unes setmanes que acabí de llegir un altre regal, Invisible, de Paul Auster. És la primera novel·la que lligc d’este −com diu la coberta− bestselling author. Narrativament és interessant, ja que combina diverses veus narradores: un narrador extern, diversos personatges en primera persona i inclús les ratlles d’un dietari. D’altra banda, l’autor ha creat personatges amb personalitat pròpia, i no em referisc al personatge principal (un jove que ho té tot per fer en la vida) sinó als ambigus i misteriosos Rudolf Born i Margot. També m’ha cridat l'atenció el fet que s’hi parla de sexe amb total normalitat i d’una manera explícita, i fins i tot resulta interessant que hi aparega un incest. El darrer ingredient que manté el lector expectant és un assassinat que no se sap si l’assassí finalment pagarà.
Amb tot, en acabar la lectura m’he sentit un poc estrany i decebut. I no, no parle de la decepció de les bones novel·les, que en acabar-les et quedes un poc despagat no perquè siguen roïnes, sinó perquè estaves disfrutant tant de la lectura que cap final no et podria satisfer, perquè significa deixar de llegir i gojar. Per això hauria de dir que més que decebut, Invisible m’ha deixat, al final de la correguda, indiferent. ¿Potser és perquè els roïns se n’ixen amb la seua? ¿O pel canvi d’escenari cap al final? ¿Serà perquè el personatge principal acaba els seus dies de manera tan miserable? Tal volta és la tristor típica d’Auster, de la qual ja m’havien advertit i en la qual jo només caic ara. O deu ser perquè simplement el llenguatge tan clar amb què s’explica −que al principi me’n pareixia una característica positiva− finalment no m’ha tocat cap fibra? No ho sé, a voltes no sé si tinc davant una bona novel·la o si m’han venut fum.
2 comentaris:
He llegit diverses cosetes de l'Auster i la veritat és que aquesta m'ha decebut molt respecte les altres. Et recomano Trilogia a Nova York :)
Gràcies per la recomanació! A veure si en un futur m'anime. :)
Benvinguda al blog
Publica un comentari a l'entrada