Russafa és un adolescent que flipa sentint Ramones i mira encuriosit la cambrera d’estètica sinistra de El pequeño diablo. Russafa són uns acabats de llicenciar que es fan la foto de l’orla i en acabant ho celebren cofois entre canyes. Russafa és un magrebí que t’ofereix costo en una cantonada; un borratxet que compra un entrepà de mortadel·la en un forn a les cinc de la matinada; una jove escriptora en un pis de renda antiga, hi reescriu la seua vida i persevera per publicar les seues novel·les; una àvia octogenària que cau un bac en sa casa i no té qui l’arreplegue; un vagabund que viu entre cartons; algú que inverteix els estalvis en una guitarra. Dos jóvens que s’acosten als trenta parlen de desenganys amorosos entre pipades de narguil i xarrupades de te.
Ningú d’ells nasqué a Russafa. Però sense ells no hi ha mite, no hi ha història, i Russafa pareix una xarxa de carrers desèrtics per on tan sols corre el vent.
Vesprada de diumenge, carrers desèrtics, plens de sol, només hi corre el vent.
Ningú d’ells nasqué a Russafa. Però sense ells no hi ha mite, no hi ha història, i Russafa pareix una xarxa de carrers desèrtics per on tan sols corre el vent.
Vesprada de diumenge, carrers desèrtics, plens de sol, només hi corre el vent.
4 comentaris:
M'encanta el barri de Russafa i m'encanta la manera en que ens l'has dibuixat!
M'alegre que t'agrade :)
eis!
m'agrada el comentari sobre Russafa, que és d'on sóc, però com a bon russafí pense en aquest llogaret com un poble que té bastants coses diferents comparat amb València en si.
Senzillament diguem-li poble, el fa més Russafa :)
Lenitiu, gràcies pel comentari (m'agrada el teu nick). Russafa és especial, sí. De fet fou poble fins 1877!
I eixa guitarra?
Benvingut al blog, salut!
Publica un comentari a l'entrada