Russafa és un adolescent que flipa sentint Ramones i mira encuriosit la cambrera d’estètica sinistra de El pequeño diablo. Russafa són uns acabats de llicenciar que es fan la foto de l’orla i en acabant ho celebren desvanits entre canyes. Russafa és un magrebí que t’ofereix costo en una cantonada; un borratxet que compra un entrepà de mortadel·la en un forn a les cinc de la matinada; una jove escriptora en un pis de renda antiga, a on reescriu la seua vida i persevera per publicar novel·les; una vella octogenària que cau un bac en sa casa i no té qui l’arreplegue; un vagabund que viu entre cartons; algú que invertix els estalvis en una guitarra. Dos jóvens que s’acosten als trenta parlen de desenganys amorosos entre pipades de narguil i glopets de te.
Ningú d’ells nasqué en Russafa; però sense ells no hi ha mite, no hi ha història, i Russafa pareix una xàrcia de carrers desèrtics pels quals tan sols corre el vent.
Vesprada de diumenge, carrers desèrtics, plens de sol, només corre el vent.
Ningú d’ells nasqué en Russafa; però sense ells no hi ha mite, no hi ha història, i Russafa pareix una xàrcia de carrers desèrtics pels quals tan sols corre el vent.
Vesprada de diumenge, carrers desèrtics, plens de sol, només corre el vent.
© Josep Lluís Navarro Peiró, 2011-2024. Ús permés amb atribució i enllaç a l’entrada original.
4 comentaris:
M'encanta el barri de Russafa i m'encanta la manera en que ens l'has dibuixat!
M'alegre que t'agrade :)
eis!
m'agrada el comentari sobre Russafa, que és d'on sóc, però com a bon russafí pense en aquest llogaret com un poble que té bastants coses diferents comparat amb València en si.
Senzillament diguem-li poble, el fa més Russafa :)
Lenitiu, gràcies pel comentari (m'agrada el teu nick). Russafa és especial, sí. De fet fou poble fins 1877!
I eixa guitarra?
Benvingut al blog, salut!
Publica un comentari a l'entrada