De maulets a animaletsSempre m’ha agradat la paraula «animalet», així, amb el diminutiu, per a expressar, de manera condescendent, que algú és un terròs o un ignorant, però que manca de males intencions. Altra expressió similar ―tradicional en la meua família― és «tros de carn amb ulls», que potser és menys elegant ―si és que la primera n’era, d’elegant― i fins i tot pot ser ofensiva. Però no passa res, perquè tot queda en casa.
Amics castellanoparlants usen amb naturalitat expressions com alma de cántaro i alma cándida, que sonen molt bé, però són tan castisses i idiomàtiques que jo no em sentiria còmode usant-les.
I bé, quant a la pintada de la foto, la història de sempre. Tu plantes la teua bandera i jo la transforme en la meua, tu poses el nom que vols per al país i jo l’esborre i hi escric el meu, tu poses el teu lema i jo me’n ric. Dos posicionaments polítics oposats, en la marginalitat política, mentre són uns altres els qui remenen les cireres.
2 comentaris:
Per ací emprem "pobre animalet", expressió que conté, a més del que tu comentes de terrós i ignorant, certa part de llastima per la persona en qüestió. Això és el que em provoquen els de les banderetes a les parets, tant uns com els altres. Algú hauria d'explicar-los que les coses no s'arreglen així, pobres animalets!
I tant, Maria, l'adjectiu «pobret» s'hi fa quasi necessari! :)
Més que «arreglar»... trobe que la voluntat és d'expressar autoafirmació i marcar el territori, amb les ferramentes que u té en un context que li és desfavorable. Pintar al damunt és una manera de simbolitzar el rebuig i la imposició cap al que ha dit l'altre.
Veig difícil arreglo perquè tots estiguen contents amb la mareixa bandera, una idea del que som els valencians, etc. :S
Publica un comentari a l'entrada