divendres, 4 de març de 2011

Lectures de casualitat: «L'Auca del senyor Esteve»


Fa unes setmanes, estava regirant una xicoteta biblioteca familiar on no esperava trobar res en català, i em vaig trobar l’edició que veieu de L’auca del senyor Esteve, un llibre que d’altra manera potser no hauria llegit. En un català col•loquial i prenormatiu ―jo m’he entretingut subratllant els los neutres― Rusiñol hi conta la vida insípida d’un mercer barceloní, des que naix fins que mor; una persona que des de xiquet viurà només per a la botiga, que no tindrà inquietuds, ni entreteniments ni passions. Farà tot com pertoca, com s’espera de la seua classe, i no es casarà per amor, sinó amb qui convé. Esteve és incapaç de sentir, d’improvisar, d’emocionar-se; no voldrà veure res més enllà de les parets de la botiga, del paper d’hereu del negoci que li ha sigut assignat per naixement. Però a l’Esteve li eixirà un fill que voldrà ser artista, i això trastocarà els seus plans.

Em fa la impressió que Rusiñol escrigué açò com a acte catàrtic perquè, davall de la ironia i fins i tot l’humor amb què conta la vida de l’Esteve, entreveig una mala llet, unes ganes de vilipendiar aquesta classe social i totes aquelles persones que impedeixen als seus fills ser lliures i fer el que vulguen amb les seues vides.

[…]

L’altre dia creuava la Via Laietana camí cap al Born. Llavors vaig veure el cartell: Ribera. El barri del senyor Esteve. Casualitats de la vida, ja he aprés que aquesta zona es diu així, i potser m’ha sigut fàcil imaginar entre aquests carrers la merceria d’Esteve. En una cantonada, una guia turística, amb un accent català verament genuí ―no barceloní, sinó farcit de neutres de veritat―, explica als turistes com eren la vida i els negocis dels jueus del barri.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

És una gran obra que ridiculitza una determinada classe que no viu la vida de debò. Ja se sap: quan més vols evitar alguna cosa, l'acabes tenint a casa mateix!