divendres, 18 de febrer del 2011

Miserables


En 2011, en plena era de la informació al primer món, quan l’oferta d’entreteniment i informació s’està amplificant en centenars de canals de TV, ràdio, webs, blogs i xarxes socials per a la satisfacció dels ciutadans lliures, els polítics dirigents d’un petit país exerceixen pressió per tancar l’emissió d’un canal de televisió en el seu territori. I encara que parega incomprensible en un país democràtic, ho aconsegueixen. Així, com si hom visquera en una dictadura, el govern decideix a quina informació pot tindre accés la ciutadania i a quina no.

Eixe canal no emetia porno a l’hora de berenar, ni baralles il•legals de Vale tudo. El pecat que cometia és que la llengua que es parlava en les seues sèries, informatius i pel•lícules no agradava als dirigents d’eixe govern. Eixa llengua els feia nosa, i no volien que el poble la sentira, no volien que la parlara ni que l’escriguera, i eixe canal era un element subversiu que calia eliminar.

Això és real i ha passat ací i hui. I eixe canal té nom, i és TV3. Mentre en la TDT surten canals temàtics com bolets, una mà censora ha tallat la veu d’un canal que ha emés ací des de fa 25 anys. I per a més inri, els canalles que han provocat esta situació ho han fet emparats en una llei (!) ja que sembla que ningú no s’havia preocupat de normalitzar el que era anormal, ço és, la situació irregular en què s’emetia ací la televisió catalana.

El que ha passat és molt greu. TV3 és importantíssima per als valencians, perquè sempre ha suplit la pobra oferta televisiva valenciana en llengua pròpia; perquè és i la sentim com a nostra; perquè és una porta de comunicació amb Catalunya; perquè ha sigut l’única televisió que ha usat la nostra llengua amb respecte i normalitat en el 100% de la seua programació; perquè la resta de canals ―la gran majoria― no parlen en valencià.

Molts hem crescut informant-nos i entretenint-nos amb este canal històric que ara ens lleven. Molts valencians, si ara parlen català, és en part gràcies que TV3 existeix.

I ara han tallat eixe fil, han tancat eixa porta, i la pantalla està en negre, i ni tu ni els que vinguen després ja no podreu sentir ni veure què passa en el món en la vostra llengua.

Fills de putes, miserables.

Tant fa a quin partit hages votat, si la teua ideologia porta tal o qual –isme, si parles valencià o no. Això ha d’indignar qualsevol, això no es pot tolerar. I podrem guardar minuts de silenci, i fer un dia de dol, però si volem recuperar l’emissió el que cal fer és parlar, exigir i manifestar-se. Jo hi estaré.

4 comentaris:

maria ha dit...

Molta rao en les teues paraules...en especial l'últim paràgraf. No és pot dir més clar però si més alt, ara és quan es tenen que sentir!

Neandertal Total ha dit...

Pretenen fer-nos tan analfabets com ells ho són i la seva arma és la de sempre, l'extermini. Vergonyós atac a l'idioma i per tant a allò que som.

Speaker ha dit...

Mequetrefe, havies fet un comentari que he esborrat sense voler, era este: No es pot dir més clar. Cal exigir i manifestar-se. Jo també hi estaré.

XescoArechavala ha dit...

Jo també hi estaré. Atacs com aquest ens demostren que vivim en una democràcia malalta!