En 2011, en plena era de la informació en el primer món, quan l’oferta d’entreteniment i informació s’està amplificant en centenars de canals de TV, ràdio, webs, blogs i xàrcies socials per a la satisfacció dels ciutadans lliures, els polítics dirigents d’un xicotet país exercixen pressió per tancar l’emissió d’un canal de televisió. I encara que parega incomprensible en un país democràtic, ho aconseguixen. Així, com si visquérem en una dictadura, el govern decidix a quina informació poden tindre accés els ciutadans i a quina no.
Eixe canal no emetia porno a l’hora de berenar, ni baralles il·legals de vale tudo. El pecat que cometia és que la llengua que es parlava en les seues sèries, informatius i pel·lícules no agradava als dirigents d’eixe govern. Eixa llengua els feia nosa, i no volien que el poble la sentira, la parlara ni l’escriguera, i eixe canal era un element subversiu que calia eliminar.
Això és real i ha passat ací i hui. I eixe canal té nom, i és TV3. Mentres en la TDT ixen canals temàtics com a bolets, una mà censora ha tallat la veu d’un canal que ha emés ací des de fa 25 anys. I per a més inri, els canalles que han provocat esta situació ho han fet emparats en una llei (!) ja que pareix que ningú s’havia preocupat de normalitzar lo que era anormal, ço és, la situació irregular en què s’emetia ací la televisió catalana.
Lo que ha passat és molt greu. TV3 és importantíssima per als valencians, perquè sempre ha suplit la pobra oferta televisiva valenciana en llengua pròpia; perquè la sentim com a nostra; perquè és una porta de comunicació amb Catalunya; perquè ha sigut l’única televisió que ha usat el català amb respecte i normalitat en el 100% de la seua programació; perquè la resta de canals ―la gran majoria― no parlen valencià.
Molts hem crescut informant-nos i entretenint-nos amb este canal històric que ara ens lleven. Molts valencians, si ara parlen valencià, és, en part, gràcies al fet que TV3 existix.
I ara han tallat eixe fil, han tancat eixa porta, i la pantalla està en negre, i ni tu ni els que vinguen després podreu sentir ni vore què passa en el món des de l’òptica catalana.
Eixe canal no emetia porno a l’hora de berenar, ni baralles il·legals de vale tudo. El pecat que cometia és que la llengua que es parlava en les seues sèries, informatius i pel·lícules no agradava als dirigents d’eixe govern. Eixa llengua els feia nosa, i no volien que el poble la sentira, la parlara ni l’escriguera, i eixe canal era un element subversiu que calia eliminar.
Això és real i ha passat ací i hui. I eixe canal té nom, i és TV3. Mentres en la TDT ixen canals temàtics com a bolets, una mà censora ha tallat la veu d’un canal que ha emés ací des de fa 25 anys. I per a més inri, els canalles que han provocat esta situació ho han fet emparats en una llei (!) ja que pareix que ningú s’havia preocupat de normalitzar lo que era anormal, ço és, la situació irregular en què s’emetia ací la televisió catalana.
Lo que ha passat és molt greu. TV3 és importantíssima per als valencians, perquè sempre ha suplit la pobra oferta televisiva valenciana en llengua pròpia; perquè la sentim com a nostra; perquè és una porta de comunicació amb Catalunya; perquè ha sigut l’única televisió que ha usat el català amb respecte i normalitat en el 100% de la seua programació; perquè la resta de canals ―la gran majoria― no parlen valencià.
Molts hem crescut informant-nos i entretenint-nos amb este canal històric que ara ens lleven. Molts valencians, si ara parlen valencià, és, en part, gràcies al fet que TV3 existix.
I ara han tallat eixe fil, han tancat eixa porta, i la pantalla està en negre, i ni tu ni els que vinguen després podreu sentir ni vore què passa en el món des de l’òptica catalana.
Fills de putes, miserables.
Tant fa a quin partit hages votat, si la teua ideologia porta tal o qual –isme, si parles valencià o no. Això ha d’indignar a qualsevol, això no es pot tolerar. I podrem guardar minuts de silenci, i fer un dia de dol, però si volem recuperar l’emissió, lo que s’ha de fer és parlar, exigir i manifestar-se. Jo hi estaré.
(Redacció modificada en juliol de 2024)
4 comentaris:
Molta rao en les teues paraules...en especial l'últim paràgraf. No és pot dir més clar però si més alt, ara és quan es tenen que sentir!
Pretenen fer-nos tan analfabets com ells ho són i la seva arma és la de sempre, l'extermini. Vergonyós atac a l'idioma i per tant a allò que som.
Mequetrefe, havies fet un comentari que he esborrat sense voler, era este: No es pot dir més clar. Cal exigir i manifestar-se. Jo també hi estaré.
Jo també hi estaré. Atacs com aquest ens demostren que vivim en una democràcia malalta!
Publica un comentari a l'entrada