divendres, 24 de setembre del 2010

La paraula de la setmana: «aturrullar»


No t’aturrulles, dona, no n’hi ha per a tant!

Aturrullar és confondre, torbar o atordir algú de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se davant una situació. Podem aturrullar algú amb preguntes incòmodes, a força de donar-li órdens o de donar-li pressa. Una situació també pot provocar que ens aturrullem, com per exemple parlar en públic, o davant d’algú que ens posa nerviós. També aturrullar-nos per excés de faena. Un sinònim de la paraula és atabalar (i atabalar-se); un altre de significat semblant i més modern seria estressar-se.

Tot i que s’escriu amb o, la pronúncia més comuna arreu del domini lingüístic és amb u, ço és, aturrullar. L’origen del mot, sembla, és castellàActualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a les variants aturrullar i atorrollar, i la forma principal és amb u.

2 comentaris:

David ha dit...

Què hi ha sobre atrontollar-se?

Esta paraula és correcta? A mi em sona que significa el mateix, no?

Josep ha dit...

Molt interessant.

Trontollar és moure's d'un costat a un altre, com a punt de caure. Amb una "a" davant, el DCVB diu:

Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’

... que seria paregut a «atorrollar-se». Tu la utilitzes?

Salut!