Hui m’he posat a sentir un disc que feia anys que tenia oblidat a la prestatgeria. M’ha estat acompanyant una estona, mentre escurava els plats. He recordat l’època en què passava les hores sentint hardcore melòdic i les bandes del segell Epitaph, quan estalviava 2.000 pessetes i anava tot cofoi a la secció musical de l’Fnac (sempre a la mateixa) a comprar tal o qual disc. En fi... aquest hardcore melòdic o hardcore punk és (i ací va una definició molt personal) el resultat curiós de barrejar la contundència del punk accelerat amb melodies i forces vocals ñoñes del tipus The Mamas & The Papas o Simon & Garfunkel.
El disc en qüestió és Generator, de la banda Bad Religion, un àlbum de 1992, bàsic i representatiu del gènere. Un clàssic d’aquests que sents d’una tirada. He estat fent una ullada a les lletres, ja que fa anys em sonaven molt bé les rimes però pràcticament no n’entenia un borrall, i resulta que, lluny de la famosa i nihilista consigna del punk No hi ha futur, tenen bastant trellat i un contingut social interessant. D’altres són de caire més personal de transcendència vital, curioses també perquè t’hi pots sentir identificat. La cançó que vos traduïsc hui és del primer tipus, un poc ecologista. Sembla que el cantant és doctorat en Biologia i és especialment sensible a aquests temes, la qual cosa plasma en les lletres de la banda.
Com d’aquest disc m’agraden totes les cançons, no sabria dir-ne la favorita. Si voleu sentir-lo, la resta són (en ordre d’aparició): Generator, Too much to ask, No direction, Tomorrow, Two Babies in the Dark, Heaven is falling, Atomic Garden, Answer, Fertile Crescent, Chimaera, Only Entertainment.
El disc en qüestió és Generator, de la banda Bad Religion, un àlbum de 1992, bàsic i representatiu del gènere. Un clàssic d’aquests que sents d’una tirada. He estat fent una ullada a les lletres, ja que fa anys em sonaven molt bé les rimes però pràcticament no n’entenia un borrall, i resulta que, lluny de la famosa i nihilista consigna del punk No hi ha futur, tenen bastant trellat i un contingut social interessant. D’altres són de caire més personal de transcendència vital, curioses també perquè t’hi pots sentir identificat. La cançó que vos traduïsc hui és del primer tipus, un poc ecologista. Sembla que el cantant és doctorat en Biologia i és especialment sensible a aquests temes, la qual cosa plasma en les lletres de la banda.
Com d’aquest disc m’agraden totes les cançons, no sabria dir-ne la favorita. Si voleu sentir-lo, la resta són (en ordre d’aparició): Generator, Too much to ask, No direction, Tomorrow, Two Babies in the Dark, Heaven is falling, Atomic Garden, Answer, Fertile Crescent, Chimaera, Only Entertainment.
Too much to ask
Demanar massa
A refreshing plunge
A drink of palatable water
A deep inspiration on a warm summer day
A safe stroll in a middle of the road community
A neighbor who in times of need will not turn
away
Un capbussó refrescant
Un glop d’aigua abellidor
Una alenada profunda en un càlid dia d’estiu
Un passeig segur pels carrers del barri
Un veí que en temps de necessitat no et donarà l’esquena
Un glop d’aigua abellidor
Una alenada profunda en un càlid dia d’estiu
Un passeig segur pels carrers del barri
Un veí que en temps de necessitat no et donarà l’esquena
I ain’t no politician
I am a citizen
and I wonder if I'm living too far out of bounds
No sóc cap polític
Sóc un ciutadà
I em pregunte si estic vivint fora dels límits
Sóc un ciutadà
I em pregunte si estic vivint fora dels límits
Community protection
Rehabilitation
Police that serve without legitimate right to
maim
Global awareness
Ecological guilt
Cultural and environmental awakening
Protecció de la comunitat
Rehabilitació
Policia que serveix sense el dret legítim a mutilar
Consciència global
Sentiment de culpa ecològica
Despertar cultural i mediambiental
Rehabilitació
Policia que serveix sense el dret legítim a mutilar
Consciència global
Sentiment de culpa ecològica
Despertar cultural i mediambiental
I ain’t no optimist
I try to be a realist
and I think that we are living too far out of
bounds
No sóc un optimista
Tracte de ser realista
I crec que estem vivint ben fora dels límits
Tracte de ser realista
I crec que estem vivint ben fora dels límits
Is it too much to ask?
Could it be the earth is shrinking?
I can see the walls closing in
No one can take much for granted anymore
És demanar massa?
Potser que la Terra estiga encongint-se?
Puc veure com les parets es tanquen
Ningú pot donar ja res per fet
Potser que la Terra estiga encongint-se?
Puc veure com les parets es tanquen
Ningú pot donar ja res per fet
Remote control
Three cars for every family
Corruption at the expense of the simple majority
a violent clash
A plunder of the third world
Any wretched ploy that bolsters our economy
Control remot
Tres cotxes per família
Corrupció a càrrec de la majoria simple
Un xoc violent
Un saqueig del tercer món
Qualsevol estratagema miserable que reforce la nostra economia
Tres cotxes per família
Corrupció a càrrec de la majoria simple
Un xoc violent
Un saqueig del tercer món
Qualsevol estratagema miserable que reforce la nostra economia
I ain’t no blind supporter
I’m a conscious citizen
and I know that we are living too far out of
bounds
No sóc un defensor cego
Són un ciutadà conscient
I sé que estem vivint ben fora dels límits
Són un ciutadà conscient
I sé que estem vivint ben fora dels límits
Is it too much to ask?
Can we keep the earth from sinking?
I can see the walls closing in
No one can take much for granted anymore
(you better not take it for granted anymore)
I’m not taking nothing for granted anymore
És demanar massa?
Podem evitar que la Terra s’ensorre?
Puc veure com les parets es tanquen
Ningú no pot donar ja res per fet
(millor que no dones res per fet)
Jo no done res per fet
Podem evitar que la Terra s’ensorre?
Puc veure com les parets es tanquen
Ningú no pot donar ja res per fet
(millor que no dones res per fet)
Jo no done res per fet
5 comentaris:
Hardcore melòdic! Recorde que va haver un moment en què sorgien bandes clòniques per totes parts, concentrades a Epitaph, com dius. NoFX, Lagwagon... Rancid també, no? De Bad Religion tinc, en vinil, el "No Control", que segur que coneixes.
Per Barcelona van sorgir bandes també que seguien eixa línia. No sé si coneixes Unfinished Sympathy.
Salut!
Eixos grupets, exacte! No cregues, de Bad Religion de fet crec que només tinc gravat aquest CD i potser alguna cinta. Però els he sentit molt de manera "indirecta". De NOFX sí que vaig ser molt fan (ara la veritat ja em fa perea sentir-los, i cal dir que Bad Religion són molt més bons)i era pels seus discos pel que estalviava i anava a la FNAC. Lagwagon algunes cançons, sobretot dels reculls de Punk'O'rama, que en tinc uns quants.
Unfinished Sympathy he sentit molt el nom, i tal volta en tinga alguna cançó per ahí. No obstant això, esperaré les teues recomanacions.
Hola, Josep LLuís,
No està malament la cançó... el cantant no té la veu molt fina, no? :)
Per cert, m'agrada això de
Ningú no pot donar ja res per fet
(millor que no dones res per fet)
Jo no done res per fet
Greg Graffin és un tipus bastant interessant. No sol passar que un frontman del punk siga també professor d’Universitat. A més, la seua banda va servir de fonaments per a aquest estil. És cert que la veu li rasca un poc (en directe se li nota més), però trobe que això és un plus, i que és molt melòdica.
Hui m’he assabentat que el tio també toca, pel seu compte, folk nord-americà, i m’ha sorprés perquè crec que no ho fa del tot malament (tant en estudi com en directe). Ja me’n diràs.
Ie!. Aquest disc està ple de bresquillades sonores!. A mi la cançó que em porta més records es "generator", per motius que no vénen al cas, però aquesta també és molt gran. Quant als altres grups esmentats més amunt; a mi també em fa un poc de perea escoltar els NOFX, i Unfinished Sympathy estan prou bé.
Publica un comentari a l'entrada