dimarts, 9 de febrer del 2010

La paraula de la setmana: «post»

Una post sobre dos cavallets

Supose que a tots –especialment els qui teniu un blog– vos sona la paraula post (un post) del lèxic d’Internet millor o pitjor adaptat al català. Doncs bé, el centre de terminologia TERMCAT prescriu que a l’anglés post cal dir-li apunt (per tant, l’anglés to post és escriure un apunt). Ho trobe bastant encertat. I és que en català la paraula «post» ja existia –existeix–, però en femení. Vejam: una post és una peça de fusta plana, més llarga que ampla i més ampla que gruixuda, el que en castellà es diu una tabla. Les posts es fan servir en diferents oficis manuals, i serveixen per a posar-hi l'objecte que s'ha de treballar. Així, parlem d’una post d'embastar, de tallar, etcètera.


Posts de llavar

Però el mot post no només s’utilitza amb oficis antics o contextos concretíssims: tot i que també és una cosa antiga, vos deu sonar la post de llavar (o rentar), sobre la qual abans es llavava la roba a mà (actualment també la que és delicada, si t’hi trobes amb ganes), o per exemple la post de planxar, per llevar les arrugues a la roba. També en les festes dels pobles, a l’estiu, es munten grans taulades al carrer perquè els ciutadans mengen a la fresca. Les taules provisionals que s’hi munten no són altra cosa que cavallets, posts de fusta i tapets de paper. En realitat, una post no cal que siga de fusta, ja que per extensió, es diu «post» a qualsevol peça plana, ampla i poc grossa, de qualsevol matèria sòlida rígida. Cert és, però, que en aquest cas l’anomenem preferentment placa, planxa o xapa. Per això podem dir planxa de surf, però també post de surf.

La paraula me la recorda mon pare mateix: a mitjan de segle passat, davant de qualsevol problema d’esquena, l'assumpte se solucionava posant-te a dormir damunt d’una post en comptes de fer-ho sobre un matalàs. L’esquena ben erta...

5 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

I la post de regar, que era la que es posava (es posa encara) a les boqueres de les sèquies per dirigir la canalització de l'aigua. De menut, les dones duien al forn la post amb els pastissos per Nadal i les mones per Pasqua.
A casa i en l'àmbit familiar més proper la paraula encara s'usa.
També se sent dir, encara que menys, la post del pit per referir-se a la part superior del pit.

Adrastea ha dit...

I ja que comentes al final el de dormir a una post, segur que "es gitaven de sobines" que és una frase que em va agradar i la va dir l'altre dia ma iaia.

Em va xocar perquè em semblava una paraula culta de "cubito supino" o algo així de medicina.

Xurrito ha dit...

una pregunta, si em pots ajudar, per tal de dir normativament "tabla de surf o d'snow" hauríem de dir la post d'snow?

Josep Panisello ha dit...

Sóc de la zona de Tortosa.Tinc 56 anys. Aquí tot-hom ( pot ser tota dona ) sap qué és "la post de planxar". Però afegiré un altre ús. De menut devant de casa he vist moltes vegades "empostar". És passar una post o fusta allargada i plana per aplanar la terra després de llaurar, lligada al matxo a la qual hi pujava lo pagés per fer pes i guiar a l 'animal.

Josep Panisello ha dit...

Bé aprofitant lo comentari del company Xurrito, era una manera de fer surf. A mi sempre me va fer il.lusió provar-ho algún dia...