Este bebé mamut siberià es quedà ert fa 40.000 anys... i fins hui
Recordem hui una paraula que s’utilitza prou en hivern. L’adjectiu «ert» significa dret i rígid, privat de flexibilitat. Un gos pot posar les orelles ertes quan nota algun perill; un gat posa la cua erta quan li acaronem el llom. Diem que una persona camina erta –«erta com un fus», que solem dir– quan ho fa amb l’esquena molt recta i sense bellugar massa els braços. I durant els dies de fred, diem que estem erts per a comunicar al nostre interlocutor que tenim molt de fred, que el fred ens ha deixat els membres rígids.
Ert (i erta, erts, ertes) se pronuncia amb una e ben oberta. La paraula és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». Si és a causa del fred, un sinònim de ert és enravenat.
Ert (i erta, erts, ertes) se pronuncia amb una e ben oberta. La paraula és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». Si és a causa del fred, un sinònim de ert és enravenat.
3 comentaris:
Molt interesant saber que és del XIV. Gràcies per l'aportació.
"Ert com un fus". Una frase ben bonica. També l'etimologia del mot "ert", amb desplaçament d'accent inclòs. Enyore la gramàtica històrica a la facultat. Una abraçada.
Salut per a vosaltres!
Publica un comentari a l'entrada