La paraula de la setmana: «ert»

Escrita per Josep -
pell erta
Este bebé mamut siberià es quedà ert fa 40.000 anys... i fins hui

Hui vullc parlar d’una paraula que s’utilitza prou en hivern. L’adjectiu «ert» significa dret i rígid, privat de flexibilitat. Un gos pot posar les orelles ertes quan nota algun perill; un gat posa la cua erta quan li acaronem el llom. Diem que una persona camina erta –«erta com un fus», que solem dir– quan ho fa amb l’esquena molt recta i sense menejar massa els braços. I durant els dies de fred, diem que estem erts per a comunicar al nostre interlocutor que tenim molt de fred, que el fred ens ha deixat els membres rígids.

Ert (i erta, erts, ertes) se pronuncia amb una e ben oberta. La paraula és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». I una última curiositat: la paraula alerta prové de l’expressió italiana all’erta, que exhortava els soldats a posar-se erts (drets o rígids), o siga, a posar-se en guàrdia en cas d’atac.

(Text actualitzat en giner de 2025)

Comentaris

Francesc Vera ha dit…
Molt interesant saber que és del XIV. Gràcies per l'aportació.
1 de febrer del 2010, a les 3:37
ginjol ha dit…
"Ert com un fus". Una frase ben bonica. També l'etimologia del mot "ert", amb desplaçament d'accent inclòs. Enyore la gramàtica històrica a la facultat. Una abraçada.
1 de febrer del 2010, a les 11:06
Josep ha dit…
Salut per a vosaltres!
7 de febrer del 2010, a les 5:32
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació