Hui he decidit que era necessari robar-li una estona al muntó de papers que tinc damunt de la taula. Calia alenar fort, obrir la vista i els narius a espais oberts. Així que he agafat la bicicleta, que tan abandonada tinc, i la càmera de fotos nova. He anat atrotinat des del principi: ja era tard i havia de pensar el camí més ràpid per a sortejar la carretera de set o huit carrils que separa finques, polígons i cotxes d’arrossars i horta. Pareix mentida, però no m’aclarisc a triar el camí més adient i em clave per camins asfaltats poc adients i perillosos per al meu mitjà de transport. Tan sols vull travessar d’una vegada aquesta barrera. En aconseguir-ho, em veig envoltat d’horta i em ve l’olor de l’adob. Llevat del lladruc d’un gos i el trot d’un cavall que fa voltes en silenci, estic totalment sol. Podria aturar-me a immortalitzar el capvespre reflectint-se en els camps d’arròs encara inundats. Però es fa tard i, en veure al lluny els edificis de València, pense en algú a qui tal volta li agradaria estar ací. La comesa de l’eixida esdevé clara: arribar a la platja i robar-li un trosset de mar.
4 comentaris:
Bona escapada... jot ambé tinc costum de fer el mateix per la marjal de Castelló, a peu o en bici, sol; és un plaer impagable. M'agrada el teu blog, l'afegisc als meus enllaços.
(m'interessen les teues traduccions al català de cançons cèlebres)
Jo tinc la grandíssima sort de tenir la mar a dos carrers de casa i de treballar en un lloc on hi ha vegades que,de matí, se sent l'olor a sal. Tot i ser d'un poble de muntanya, reconec la tasca relaxant que acompleix la mar. Però "la cabra tira al monte" i quan agafe la bicicleta, me'n vaig riu amunt, fins que comence a veure colines i muntanyes. Les passejades en solitari, com diu Josep Porcar, són un plaer impagable
Moltes gràcies, Josep, ens llegirem.
Sort que tens, Mequetrefe de tindre platja i muntanya alhora!
Deu ser que tinc poc de món interior, però a mi no em sol abellir estar sol. Tanmateix, entenc que a vegades fa falta.
M'ha fet gràcia aquesta entrada i els comentaris sobre els passetjos solitaris que cadascú fa al seu terreny.. Jo normalment agafe la bicicleta per recorrer la Via Verda d'Alcoi: Serra de Mariola a prop i la Font Roja al fons: és un plaer
Publica un comentari a l'entrada