divendres, 20 d’agost de 2010

La paraula de la setmana: «micapà»

Preparació d’un micapà

Un micapà és un tipus de cataplasma o emplastre, un remei de la medicina popular hui en desús a causa de l’ús de fàrmacs. El micapà consistia en un drap calent al qual s’aplicava una pasta anomenada farina de llinós ―també llinosa, en català―, que està feta a partir de llavors de lli. El procediment era el següent: es calfava aquesta farina amb aigua en una cassoleta i es remenava fins que es formava una pasta amb una certa consistència, semblant a unes farinetes. Després s’estenia aquesta pasta damunt d’un drap porós o una gasa i es plegava perquè la pasta quedara dins, com un sandvitx. Una vegada fet això, amb el micapà estava llest i calent, calia aplicar-lo sobre el pit del malalt de refredat i deixar-l’hi unes hores ―normalment a la nit, fins que el micapà perdera la calor―. L’efecte era la descongestió i la millora del pacient.

Farina de llinós

Vaig descobrir aquesta paraula quan ma iaia em digué la frase «Això pareix un micapà», que és el mateix que dir que «això és un emplastre [o empastre]», és a dir, una «cosa mal feta, que revela ignorància o manca d’habilitat». Fou un dia que tenia gana entre hores i vaig picar un mosset de llonganissa seca de la nevera. En acabant vaig embolicar l’embotit amb paper d’estrassa (o com es diga el seu equivalent modern) ràpidament, sense prestar massa atenció si quedava ben endreçat, perquè tenia pressa i havia d’eixir ja de casa. Aquest bolic irregular i arrugat li recordà un micapà.

La paraula ve del llatí mica panis, ‘molla de pa’.