Preparació d’un micapàUn micapà és un tipus de cataplasma o empastre, un remei de la medicina popular hui en desús a causa de l’ús de fàrmacs. El micapà consistia en un drap calent al qual s’aplicava una pasta anomenada farina de llinós, que està feta a partir de llavors de lli. El procediment era el següent: se calfava esta farina amb aigua en una cassoleta i es remenava fins que es formava una pasta amb una certa consistència, semblant a unes farinetes. Després s’estenia esta pasta damunt d’un drap porós o una gasa i es plegava per a que la pasta quedara dins, com un sàndwitx. Una vegada fet això, amb el micapà estava llest i calent, calia aplicar-lo sobre el pit del malalt de refredat i deixar-li’l unes hores ―normalment per la nit, fins que el micapà perdera la calor―. L’efecte era la descongestió i la millora del pacient.
Farina de llinósVaig descobrir esta paraula quan ma iaia em digué la frase «Això pareix un micapà», que és com dir que «això és un empastre», és a dir, una «cosa mal feta, que revela ignorància o manca d’habilitat». Fon un dia que tenia gana entre hores i vaig picar un mosset de llonganissa seca de la nevera. En acabant vaig embolicar l’embotit amb paper d’estrassa (o com es diga el seu equivalent modern) ràpidament, sense prestar massa atenció si quedava ben endreçat, perquè tenia pressa i havia d’eixir ja de casa. Este bolic irregular i arrugat li recordà un micapà.
La paraula ve del llatí mica panis, ‘molla de pa’.
La paraula ve del llatí mica panis, ‘molla de pa’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada