Les parets parlen i poques vegades ho fan innocentment. De fet, sovint censuren o fins i tot tracten d’intimidar. En este sentit, hi ha un parell de carrers a Burjassot que són dignes de menció. En la primera foto veem esta pintada que dona suport a les joventuts del GAV (Grup d’Acció Valencianista), que és ―segons diuen ells― una Entidad fundada en 1977 por la defensa de la lengua, cultura e idiosincrasia valenciana. Això sonaria molt bonic si no fora perquè en realitat les joventuts de tan digna entitat estan lluny de ser uns erudits, estudiosos o simplement amants de la cultura: són més prompte uns jóvens alterats que no passen dels díhuit anys i que, a crits (crits en castellà, és clar) es dediquen a intimidar i a boicotejar qualsevol manifestació o acte catalanista o que simplement es faça en valencià, especialment quan està organitzat per una altra acció, Acció Cultural del País Valencià. (I ja em perdonareu que “compare” una amb l’altra. Per cert, no deixa de ser curiós que les dos porten la paraula acció en el nom).
Una vegada he deixat clar que la paraula acció sempre em dona, a priori, mal rotllo (i és que em recorda coses com allò de l’acció directa anarquista, una expressió gens pacífica) observem la resta de la pintada: Vaja, en castellà. ¡Bona manera de defendre la llengua valenciana! ¿No caldria abans començar a usar-la? Mmm… estos del GAV ja estan perdent punts. ¿I què em dieu de l’expressió núcleo duro? També és curiosa. No sé vosaltres a on l’heu sentida abans, però a mi me’n venen exemples al cap: núcleo duro de ETA, núcleo duro del Partido Comunista, núcleo duro de los hinchas… Però no: segur que este nucli dur és un grup de persones comprensives, dialogants i obertes. No sigam malpensats, que això de duro va amb bona intenció, home. ¡Estos xics són uns sants! (Caldrà vore què vol dir això del 71).
No abandonem la primera foto i empalmem amb la segona. I és que sempre hi ha gent a qui no agrada el nom de tal o tal carrer. ¿I què fan? Doncs tiren pel dret i l’esborren. I ara, qui busque l’Avinguda dels Esports a Burjassot més li val que algun autòcton li diga a on està, perquè en passar al costat del cartell només vorà una taca negra (i el cartellet del Gav). Anem al carrer del costat: «I este Vicent, ¿qui era, un catalaniste?». Doncs foc en ell. O esprai blau.
I esta és la societat de merda en què vivim. I jo em pregunte, ¿qui és tan insensat per a esborrar el nom d’un home que estima la vida i que li escriu al vi, al pimentó, a les cames i a l’amor de la seua dona? ¿A qui poden ofendre, per exemple, uns versos com estos?
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
I rodolem per terra entre abraços i besos.
[...]
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Una vegada he deixat clar que la paraula acció sempre em dona, a priori, mal rotllo (i és que em recorda coses com allò de l’acció directa anarquista, una expressió gens pacífica) observem la resta de la pintada: Vaja, en castellà. ¡Bona manera de defendre la llengua valenciana! ¿No caldria abans començar a usar-la? Mmm… estos del GAV ja estan perdent punts. ¿I què em dieu de l’expressió núcleo duro? També és curiosa. No sé vosaltres a on l’heu sentida abans, però a mi me’n venen exemples al cap: núcleo duro de ETA, núcleo duro del Partido Comunista, núcleo duro de los hinchas… Però no: segur que este nucli dur és un grup de persones comprensives, dialogants i obertes. No sigam malpensats, que això de duro va amb bona intenció, home. ¡Estos xics són uns sants! (Caldrà vore què vol dir això del 71).
No abandonem la primera foto i empalmem amb la segona. I és que sempre hi ha gent a qui no agrada el nom de tal o tal carrer. ¿I què fan? Doncs tiren pel dret i l’esborren. I ara, qui busque l’Avinguda dels Esports a Burjassot més li val que algun autòcton li diga a on està, perquè en passar al costat del cartell només vorà una taca negra (i el cartellet del Gav). Anem al carrer del costat: «I este Vicent, ¿qui era, un catalaniste?». Doncs foc en ell. O esprai blau.
I esta és la societat de merda en què vivim. I jo em pregunte, ¿qui és tan insensat per a esborrar el nom d’un home que estima la vida i que li escriu al vi, al pimentó, a les cames i a l’amor de la seua dona? ¿A qui poden ofendre, per exemple, uns versos com estos?
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
I rodolem per terra entre abraços i besos.
[...]
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
(Redacció modificada en octubre de 2024)
4 comentaris:
És curiós això del "nucli dur". Normalment és una expressió emprada des de fora de les organitzacions, atès que té un sentit pejoratiu. Per exemple, els qui parlen del nucli dur d'un partit comunista són sempre gent que no té res a veure amb el partit i que, suposadament, fa anàlisis polítiques. Però en aquest cas és el propi GAV! Té collons la cosa.
Aquest moviment compta amb una no gens menyspreable base social, tot i que gran part d'eixa base no compartisca l'acció violenta. Trobe que l'anticatalanisme fou inoculat a la societat valenciana durant la Transició amb un èxit sense precedents. Propaganda, operacions polítiques d'alt nivell i mobilització violenta (terrorista en ocasions) en foren les claus.
L'objectiu fou implantar el nacionalisme espanyol i frenar l'eclosió d'una consciència identitària diferent de l'espanyola. S'aconseguí, no cal dir-ho.
Hui, l'anticatalanisme condiciona el discurs del PP valencià, qui, al mateix temps, sap utilitzar-lo. El fantasma de l'aparició d'una nova Unión Valenciana que li reste vots al Partit Popular existeix. És per això que la dreta majoritària atia la paranoia catalanista cada dos per tres, per a captar eixos votants.
Als grans partits no existeix ideologia. És tot càlcul electoral. L'objectiu és el poder.
Sí, tens raó amb allò de núcleo duro. El que em tem és que en aquest cas es tracta més bé de la vertadera cara d'aquesta associació. No cal que des de fora se'ls diga que són radicals, violents, intimidatoris, etc, les mateixes joventuts ho afirmen al recer de la pintada anònima, amb nocturnitat.
Amb tot, caldria veure qui ha fet la pintada, és clar.
Quant a la teua anàlisi posterior, no puc estar més d'acord.
Gràcies pel comentari!
Els carrers de Burjassot malauradament son plens de pintades com eixes, i molt més dures. Les ficades al blog supose que soles corresponen al trajecte des del tramvia a un lloc concret, però la meua condició de veí molt pròxim a la localitat m'ha dut a llegir unes altres amb els mateixos subscriptors i amb frases com “Guillem Jodete” entre d'altres.
La realitat del poble no es eixa, les pintades en aquest cas no son representatives de la població, de segur que n'hi haurà anticatalanistes, els propagandistes ja s'ho miraran, però de ahí a la proximitat al GAV d'aquestos... ho dubte molt.
Te molt més a vore que a Burjassot es troba el casal Ca Bassot que te prou activitat política i suposa un focus d'atenció per a aquesta dreta violenta que no mereix altre nom, mireu si no la seua revista que he tingut ocasió de llegir en dos cops i on apareixen jóvens d'estètica skin d'esquenes per a que no se'ls puga reconéixer a la portada, pense que aixo ja ho diu tot, que tenen que amagar?
I no se que dir de la gent que ataca a la cultura, vinga d'on vinga, més encara quan aquests artistes difamats no pertanyen al nostre marc temporal i social. Qui es vanagloria de la ignorància s'ho diu tot a ell mateix.
Gràcies pel comentari, Jose.
Deus tindre raó, no és que a Burjassot siguen especialment blavers (més bé al contrari), sinó que als llocs on hi ha cert moviment cultural fet en valencià és on acudeixen com les mosques els avalotats a molestar i intimidar.
Publica un comentari a l'entrada