Una estalactita suma contínuamentFa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i cada vegada que la posava en marxa es formava un bassot en terra. Doncs bé, me sorprengué quan la meua iaia, en vore l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, me digué que la llavadora sumava. Encuriosit per la paraula desconeguda, la busquí en el diccionari.
Doncs bé, sumar no significa en este cas fer la suma de cap número, sinó deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat. La majoria de diccionaris registren la paraula amb la forma «xumar», amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat, que dona preferència a la forma amb esse. Actualment utilitze el mot i no puc trobar un verb millor per a dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat.
Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques.
Pareix que xumar (pronunciat amb una x com la de xiquet) i la variant xamar signifiquen beure begudes alcohòliques.
La paraula d’esta setmana ve directa del cor del Cabanyal, en la ciutat de València. Sumar té un orige onomatopeic i expressiu, si bé és cert que el DCVB el relaciona amb el mateix radical que el castellà zumo, de l’àrab zūm, que al seu torn ve del grec ζωμός.
Actualització de 2024: El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dona entrada a sumar, que definix de la manera següent: «Eixir humitat, d'una superfície o un recipient. La paret suma»
10 comentaris:
bon dia! caram, m'ha encantat l'article d'avui, moltes gràcies.
No sé si les generacions més joves van substituint el mot "sumar" per "eixir", en el que seria una reducció més del vocabulari, però ací a la Ribera el verb sumar s'ha emprat sempre, fins i tot hi ha una expressió que encara s'usa per a dir que alguna cosa o que algun grup de gent no funciona com cal: "ací qui no suma se n'ix".
hola
Aquesta es una frase típicament riberenca, encara que jo sempre l'he dit en la versió llarga: "qui no suma gotetja i qui no se'n ix". Espere haver-la escrit bé perque el valencià escrit mai ha sigut el meu fort. Bsos dw
Hauré de mirar on diuen eixe «xumar» valencià que diu el DCVB. A la Vall (Valldigna) que jo sàpia és sumar i, és clar, l'expressió és la mateixa: «qui no suma, se n'ix». No entenc massa la versió amb el goteig, ni l'havia sentida mai.
Gràcies a vosaltres per les vostres aportacions.
Fa poc, al mig d'una conversa amb algú que esent valencià, esta al negoci de l'aigua de tota la vida, va sonar la paraula "sumar", que es com jo, que soc de la Ribera, ho he sentit sempre. Davant la mneva sorpresa, el com-tertuli, em va dir que tot i que ell la comprenia i feïa servir perfectament, sa filla (mes jove i ja educada acadèmicament en BACAVA, es ria d'ell, perque deia que semblant paraula NO TENIA AQUESTA ACEPCIÓ.
Vaig quedar sorpres, i me he dedicat a mirar-ho. A dia de avui, non tinc clar si oficialment, existeix o no, pero si no existeix pas, vaig a enviar a fer pugnetes a tots elas academics junts, perque aixó es un terme super- hiper- clasic nostre i molt nostre, i lo unic que denotaria, seria una falta de sensibilitat total respecte a la realitat del idioma.
Es evident, que aquest article que acabe de trobar mijançant el google, es el unic, que al respecte em parteix serios, especialment per el que fa al orige semiotic de la paraula, te molt molt de trellat l'arrel arab/greca de la mateixa i la semblança amb el castellà.
Salutacions
AMH
Es curiós, en castellà no es pot "zumar" i en valencià no es pot "resumar" :)
Per la zona on jo visc (Vall d'Albaida) utilitzem molt l'expressió "qui no suma, se n'ix", i el verb "sumar" amb aquesta accepció jo l'he sentit i utilitzat molt per a parlar de quan se'ns infecta una ferida i ix líquid("aquesta ferida està infectada i suma").
Sempre he sentit aquesta paraula amb s (sumar).
Publica un comentari a l'entrada