dimarts, 23 de febrer de 2010

La paraula de la setmana: «sumar / xumar»

Una estalactita suma contínuament

Fa un temps teníem un problema amb la llavadora: perdia aigua i aquesta s’escampava per terra formant un bassot cada vegada que la posava en marxa. Doncs bé, em va sorprendre quan la meua iaia, en veure l’inici del que anava a ser una estesa d’aigua, em digué que la llavadora sumava. Encuriosit per la paraula desconeguda, la vaig cercar al diccionari. Doncs ve, «sumar» no és en aquest cas fer la suma de cap número, sinó que significa traspuar humitat, deixar passar [un objecte] líquid a través de la porositat. La majoria de diccionaris registren el mot amb la forma «xumar», amb ics –excepte el SALT 3.0 de la Generalitat, que dóna preferència a la forma amb essa–, i sembla que en valencià el mot es pronuncia també amb la mateixa ics de paraules com «xiquet» –pronúncia que, de moment, no he sentit. Actualment utilitze el mot i no puc trobar un verb millor per dir que una cosa perd aigua o expulsa humitat.

Xumar significa també beure a morro, xuclar, mamar, especialment begudes alcohòliques. Sembla que en aquest darrer cas, els valencians preferim dir xamar.

La paraula d’aquesta setmana ve directa del cor d’El Cabanyal, a la ciutat de València. L’origen del mot és d’origen onomatopeic i expressiu, si bé és cert que el DCVB el relaciona amb el mateix radical que el castellà zumo, ço és, de l’àrab zūm, que al seu torn ve del grec ζωμός.

9 comentaris:

elisabet ha dit...

bon dia! caram, m'ha encantat l'article d'avui, moltes gràcies.

Francesc Vera ha dit...

No sé si les generacions més joves van substituint el mot "sumar" per "eixir", en el que seria una reducció més del vocabulari, però ací a la Ribera el verb sumar s'ha emprat sempre, fins i tot hi ha una expressió que encara s'usa per a dir que alguna cosa o que algun grup de gent no funciona com cal: "ací qui no suma se n'ix".

Anònim ha dit...

hola

Aquesta es una frase típicament riberenca, encara que jo sempre l'he dit en la versió llarga: "qui no suma gotetja i qui no se'n ix". Espere haver-la escrit bé perque el valencià escrit mai ha sigut el meu fort. Bsos dw

Tècnic lingüístic ha dit...

Hauré de mirar on diuen eixe «xumar» valencià que diu el DCVB. A la Vall (Valldigna) que jo sàpia és sumar i, és clar, l'expressió és la mateixa: «qui no suma, se n'ix». No entenc massa la versió amb el goteig, ni l'havia sentida mai.

Josep Lluís ha dit...

Gràcies a vosaltres per les vostres aportacions.

Anònim ha dit...

Fa poc, al mig d'una conversa amb algú que esent valencià, esta al negoci de l'aigua de tota la vida, va sonar la paraula "sumar", que es com jo, que soc de la Ribera, ho he sentit sempre. Davant la mneva sorpresa, el com-tertuli, em va dir que tot i que ell la comprenia i feïa servir perfectament, sa filla (mes jove i ja educada acadèmicament en BACAVA, es ria d'ell, perque deia que semblant paraula NO TENIA AQUESTA ACEPCIÓ.
Vaig quedar sorpres, i me he dedicat a mirar-ho. A dia de avui, non tinc clar si oficialment, existeix o no, pero si no existeix pas, vaig a enviar a fer pugnetes a tots elas academics junts, perque aixó es un terme super- hiper- clasic nostre i molt nostre, i lo unic que denotaria, seria una falta de sensibilitat total respecte a la realitat del idioma.
Es evident, que aquest article que acabe de trobar mijançant el google, es el unic, que al respecte em parteix serios, especialment per el que fa al orige semiotic de la paraula, te molt molt de trellat l'arrel arab/greca de la mateixa i la semblança amb el castellà.
Salutacions
AMH

Francesc Sanguino ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Sanguino ha dit...

Es curiós, en castellà no es pot "zumar" i en valencià no es pot "resumar" :)

Anònim ha dit...

Per la zona on jo visc (Vall d'Albaida) utilitzem molt l'expressió "qui no suma, se n'ix", i el verb "sumar" amb aquesta accepció jo l'he sentit i utilitzat molt per a parlar de quan se'ns infecta una ferida i ix líquid("aquesta ferida està infectada i suma").