Aquesta no és Amaral, però el seu nom hi rima...
Digueu-me desactualitzat, però encara no m'havia assabentat que la cantant aragonesa Amaral havia cantat en català, en una versió de la famosa cançó Camins, de Sopa de Cabra. Ho va fer en 2006, per al disc tribut que diversos artistes van retre a la banda empordanesa. L’àlbum es diu Poder tornar enrere, i també hi participa Enrique Bunbury amb la seua versió en castellà de Viure, que tradueix com a Vida. Per cert, trobe que Amaral ho fa francament bé:
Però parlem un poc de pop en català actual: potser coneixeu Ivette Nadal, una jove cantant i poeta (o cantautora, si voleu) de Granollers, que està sonant últimament en algunes ràdios catalanes (o almenys a ICat FM, que és la que de vegades jo sent). El poc que he sentit d’ella són cançons senzilles, de tornades encomanadisses, dolça guitarra acústica i veu. Vos deixe dos temes seus, Aristòcrata (aquesta seria un poc el hit) i Torno sol.
I aquest de baix és un vídeo en què Ivette explica davant la càmera com treballa la seua poesia i la seua música, i ens toca una versió més tranquil•la d’Aristòcrata i una altra cançó, Inèdita.
4 comentaris:
Josep Lluís, no la coneixia, la Ivette, però sona molt dolça. Gràcies! Ah! Jo sóc de Barcelona, tot i que visc des de fa deu anys a València, i sempre dic "serrell", però quan vaig descobrir que la gent de l'Horta en diu "frangeta", em va encantar. La trobo una paraula fantàstica!
Salut!
gràcies Josep Lluis,
per ser-hi i voler-me més present.
un petó,
I v e t t e *^^.
gràcies Josep Lluis,
per ser-hi i voler-me més present.
un petó,
I v e t t e *^^.
Amaral també m'agrada bastant, jo sí que estic desactualitzada que encara no sabia que havia cantat en català -d'altra banda, com si això fóra molt important hehe.
p.s.I els vestits que porta, també molt ;)
Publica un comentari a l'entrada