Aquest bebé mamut siberià es quedà ert fa 40.000 anys... i fins avui
Recordem hui una paraula que s’utilitza bastant, precisament, a l’hivern. L’adjectiu «ert» significa dret i rígid, privat de flexibilitat. Un gos pot posar les orelles ertes quan nota algun perill; un gat posa la cua erta quan li acaronem el llom. Diem que una persona camina erta –erta com un fus, que se sol dir– quan ho fa amb l’esquena molt recta i sense bellugar massa els braços. I durant els dies de fred, diem que «estic ert!» per comunicar al nostre interlocutor que tenim molt de fred, que el fred ens ha deixat els membres rígids.
«Ert» (o «erta», «erts», «ertes») s’ha de pronunciar amb una e ben oberta. El mot és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». Un sinònim és «enravenat».
«Ert» (o «erta», «erts», «ertes») s’ha de pronunciar amb una e ben oberta. El mot és del segle XIV i ve del llatí erectus, erigĕre que vol dir «posar dret, redreçar, erigir». Un sinònim és «enravenat».
3 comentaris:
Molt interesant saber que és del XIV. Gràcies per l'aportació.
"Ert com un fus". Una frase ben bonica. També l'etimologia del mot "ert", amb desplaçament d'accent inclòs. Enyore la gramàtica històrica a la facultat. Una abraçada.
Salut per a vosaltres!
Publica un comentari a l'entrada