La paraula de la setmana: rebordonit

La d’esta setmana és una paraula ben curiosa, amb significats i matisos diversos; un mot tot terreny que, a més, s’utilitza per tot el domini lingüístic. «Rebordonir», significa, en el context agrícola, parar de créixer –un arbre o planta– abans d’estar ben format, no tindre un desenrotllament normal. Una planta que s’ha rebordonit, es quedarà esquifida i neulada sense haver arribat a la maduresa. També es diu un arbre rebordonit al que, sent bord per si mateix, se li posa un empelt per a que deixe de ser-ho, però així i tot aquell s’encabota a traure branques que continuen sent bordes. D’altra banda, «rebordonit» es diu també del bròcoli, concretament el bròcoli tardà (l’espècie que tarda més a desenrotllar-se). Rebordonides es diuen les figues tardanes, que no arriben a madurar. També es diu rebordonit l’arròs bord i salvatge, el qual cal separar del bo.

El més interessant és quan deixem el context agrícola i apliquem la paraula a les persones. Parlem, per tant, d’una persona rebordonida quan esta és borda, trapassera, a qui li agrada fotre i traure de polleguera a la gent. També es diu d’algú de caràcter poc amable i que, igual que l’arbre, no té remei perquè eixe caràcter és crònic. Un fill rebordonit pot ser, per exemple, aquell que ha eixit ateu en el si d’una família fermament religiosa. I és que un es guanya la fama de rebordonit quan actua de manera roïna respecte del que s’esperava d’ell atenent els seus antecedents familiars. Rebordonir, per tant, en eixe context, significa desviar-se del bon camí, perdre la bondat que se’t pressuposa per motiu dels teus orígens.

Amb eixe sentit de cosa cosa corrompuda, desviada, borda, impura, roïna... la paraula d’esta setmana es pot aplicar, en sentit figurat –i no cal dir-ho, negatiu– en una infinitat de contexts. Podem parlar, per exemple, d’una democràcia rebordonida (o siga, corrompuda), d’una adolescència rebordonida (o siga, tardana, o que no ha seguit el ritme de creiximent correcte), d’una llengua o d’una paraula rebordonida (corrompuda, transformada, descurada i influenciada per una altra).

Si parlem de fidelitat a les arrels o raïls, direm que un valencià rebordonit (o un francés, un espanyol etc.) és un paisà que s’ha desarrelat, corromput, que renega o que traïx els costums, tradicions o valors del seu país. En definitiva, un mal valencià, un mal francés o un mal espanyol. El «rebordoniment», per tant, es pot aplicar a la pèrdua o la desviació de la pròpia personalitat o identitat, la que s’ha heretat. Sense deixar eixe sentit d’abandonament i renúncia, també parlem de «rebordonir-se» quan algú abandona els estudis, especialment els teològics (com se sol dir, «penjar els hàbits»). També es diu que «el temps ha rebordonit» quan l’oratge es gira cap arrere, i per exemple, torna a fer calor quan ja havia arribat l’hivern.