divendres, 18 de setembre de 2009

La paraula de la setmana: «panderola»


Un amic m’ha recordat hui una paraula que no només està cada vegada més en desús, sinó que comença a ser desconeguda per no poca gent. Es tracta d’un animal, la «panderola», bestiola indesitjable i fastigosa, insecte domèstic que deveu haver vist aquest estiu, puix es reprodueix millor al caliu de la humitat i les altes temperatures estivals. Vos reproduïsc l’anècdota:

«Vaig al Mercadona de Canals a comprar un dia i li dic a un que hi havia allí: xe, que no tindreu trampes per a panderoles? El tio, que tindria la meua edat [entre 25 i 30 anys], se'm queda mirant amb cara de pòquer i em contesta: ‘trampes de què?’» En veure que la comunicació no era possible, finalment hagué d’”aclarir”: «per a cu-ca-ra-tx-es...». Llavors l’empleat del supermercat li va indicar on eren.

He viscut més d’un cas d’incomprensió així, per això em faig càrrec de la seua situació. Una possible explicació d’aquests talls comunicatius és que en català hi ha moltes maneres per referir-se a aquest animal: panderola, panerola, cuca molla, panera, curiana, cuca patxa, escarabat de cuina... (vosaltres com li dieu?) així que és fàcil que no tots ens hi referim amb el mateix mot. Per bé que és cert és que en terres valencianes –sempre des de la meua experiència, és clar– se sol sentir el castellanisme cucaracha. Això, pense, és simptomàtic d’un procés de pèrdua de lèxic genuí que es veu substituït per el d’una altra llengua.

Doncs bé, l’origen del mot «panderola» és ben curiós, ja que prové del llatí pandus, -a, -um que vol dir 'corbat, arquejat, bombat' i que, deduïsc jo, deu referir-se a la forma bombada que té el llom o esquena d’aquest desagradable insecte*.

Com a curiositat i de passada per comprovar l’ús normal del mot de hui, cal dir que que La Panderola també era el nom que el poble va donar a un tramvia que feia el recorregut des del Grau de Castelló a Onda, que sembla que tenia més o menys la forma i el color d’aquest animal.

*Encara que prompte perdrem aquest referent, perquè com sabeu, la típica panderola negra i corbada ha estat en poc de temps pràcticament substituïda per una altra espècie de color roig, voladora i encara més fastigosa, que la gent diu que prové de l’Amèrica...

8 comentaris:

cistella de llum ha dit...

A la Ribera sempre hem dit panderola. El que em fa gràcia és la denominació de cuca molla, perquè les panderoles, em fa la impressió, no ho són ni de cuques ni de molles.
D'altra banda, com que les panderoles (les nostres, les negres) havien desaparegut (a Sueca ja ni tan sols s'hi veu el vestit faller de "panderola"), en aparéixer les americanes la gent ha "traduït" la paraula castellana i en diu cucaratxes (fins i tot els meus fills, que ja té això mala baba...)

german ha dit...

a ma casa ha sigut "cuca" -no sé en la resta del poble. De totes formes i diga com es diga és repunant! :)

Vicent ha dit...

Ma mare alterna "panderola" amb "cucaratxa". No sé si li ho he sentit a més gent. Sóc de Xàtiva.

Salut!

Josep Lluís ha dit...

CISTELLA DE LLUM: Deu ser perquè el mot "cucaratxa" és més lleig, com aquesta nova espècie? ;) (lamentablement no crec que siga eixa la causa). Doncs bé, a recordar als fills com s'ha de dir!

GERMAN: Interessant això de cuca. No tenia constància de ningú que ho diguera.

VICENT: És el que passa, que cada vegada se sent dir a menys gent.

Salut i goig a tots!

Anònim ha dit...

Jo sóc de Macastre, jajaja visca els xurros! Però a ma casa li diem "panderola", perquè mon pare és de Carcaixent i és la variant que sempre he sentit jo... :)

AlfredRussel ha dit...

Amb mig any de retard: a l'Alcoià, "panerola" és la forma que he sentit habitualment a ma casa. Amb reflexe condicionat inclòs: a ma mare li fa fàstic la mateixa paraula... I el cas és que, amb tot, són un grup biològicament molt curiós, tan ben adaptat a condicions tropicals (ambients calorosos i humits) que han trobat el paradís a les nostres clavegueres. A mi, en tot cas, em fan la gràcia justa.
Salut!

Josep Lluís ha dit...

Gràcies pel comentari, AlfredRussel. No patisques pel "mig any de retard". Si feu un comentari en qualsevol entrada, per antiga que siga, jo (almenys jo)el llig directament des del meu correu. I molts apunts no perden vigència!

Salut!

Anònim ha dit...

Em fa gràcia que poses tants adjectius de menyspreu i fàstic per a la panderola. realment, a mi també em dóna fàstic, però vaig fer unes pràctiques amb elles, i haguí de tocar-les i de més coses.
Bé, al que anava, les panderoles són fastigoses per una raó: perquè solen dur en les seues potes molts agents transmissors de malalties, i com després els agrada habitar entre nosaltres...

et comente alguna cosa en el de hui i apague ja l'ordinador...

ahm, i m'ha agradat saber d'on bé el mot!