diumenge, 30 d’agost de 2009

La paraula de la setmana: «brofegada»


Com sabeu, no transmetre la llengua pròpia a fills i néts encara és un fenomen lamentablement comú per aquestes contrades. Així i tot, a voltes les noves generacions monolingües castellanoparlants però amb un relatiu coneixement passiu de la llengua et sorprenen utilitzant paraules en valencià. Així ho féu un xic de València capital en fer servir la paraula «brofegada» parlant castellà en una conversa de carrer. En concret es referia als mots obscens que els obrers de la construcció a voltes dediquen a les xicones guapes que per ventura es deixen caure prop del seu lloc de treball.

Doncs bé, ni que siga per l'anècdota, triem aquest mot com a paraula de la setmana. Doncs una brofegada és això, una grosseria, una barbaritat, una obscenitat, una paraula o comentari fora de to. Bròfec és qui diu brofegades, és una persona aspra i grossera. Tot i que no aparega en diccionaris, de derivats del mot existeix fins i tot el verb, «brofegar», l’acció de dir brofegades.

L’etimologia –l’origen– de la paraula bròfec no sembla estar clara. Una teoria diu que pot provindre simplement d’una onomatopeia de menyspreu o irritació (brf!). El Diccionari de l’Enciclopèdia, en canvi, suggereix que pot tractar-se d’un mot derivat de *vofer, que podria ser la forma vulgar del clàssic vafer, vafra, vafrum, que significa 'astut i hàbil'.

Feu servir aquesta paraula? Penseu que un bròfec és necessàriament astut o hàbil?

4 comentaris:

Joan ha dit...

Un acudit del diari:

Una noia ben formosa d'uns trenta anys creua el carrer amb decisió quan tot just acaba de posar-se el semàfor en verd i un conductor li solta:

"xica, on vas tan de pressa que paga l'ajuntament".

Quina brofegada!

Josep Lluís ha dit...

Gràcies Joan per exemples tan il·lustratius!

:P !!!

Dama del fuego ha dit...

Hola! Jo sóc de Xàtiva i es gasta esta paraula prou, jajaja. Soltar brofegades (ho pronunciem "brofegaes") és això: dir animalades normalment escatològiques o pujades de tò (sexualment).

Josep Lluís ha dit...

Gràcies pel comentari, Dama del fuego. A voltes és bo dir-ne, de brofegades, per riure's un poc.