De passeig per Bulgària (III)

Vista de la vall i de les últimes cases del poble, des de l'hotel als afores de Mogilitsa

Hui vos parle un poc de Mogilitsa (Могилица), un poblet a l’extrem sud del país, pròxim a la frontera amb Grècia, en el qual passí la major part de la meua estada en Bulgària. La localitat està situada a recer de les muntanyes de Ròdope, una serralada de la península balcànica d’extraordinària bellea. Als seus peus passa el riu Arda, que en estiu porta molt poca aigua. Per a arribar a Mogilitsa des de Sofia, toca fer un bon tram d’autovia, deixar arrere Plovdiv (Пловдив), la segona ciutat més gran del país, passar per Smolyan, la capital de la província, i recórrer uns quants quilòmetres de revoltes que serpentegen entre muntanyes.

Una de les coses que em cridà l’atenció de Mogilitsa és que en el poble hi havia una mesquita en comptes d’una església. El cas és que la religió oficial en Bulgària és el cristianisme ortodox; però en el sud del país hi ha molta població musulmana, i hi trobes mesquites pertot. Açò pareix que es deu a l’arribada de turcs durant l’Imperi Otomà, al qual Bulgària pertangué durant els segles XIV i XV. De fet, encara hui dia viu en el país quasi un milió de turcs ètnics, o siga, búlgars de naiximent però que parlen turc i seguixen la religió musulmana. Durant molt de temps s’ha intentat bandejar-los, se’ls ha prohibit parlar i ensenyar la seua llengua i han traduït i adaptat els seus noms i cognoms al búlgar per la força (¿vos sona esta història?). A pesar de tot, pareix que actualment es té una certa consideració per esta –la més gran—minoria búlgara, i fins i tot tenen un partit polític amb prou representació.

No sé fins a quin punt arriba la identificació entre musulmà i turc ètnic per estes latituds, és a dir, si tots els musulmans d’esta zona eren també parlants de turc o pertanyien a eixa ètnia. Sí que és cert que en Smolyan, per exemple, se sent parlar esta llengua pel carrer (em diuen que és fins i tot normal que un cambrer t’atenga en turc, i si veu que no l’entens, llavors canvia al búlgar). Els amos de l’hotel a on estiguí en Mogilitsa eren musulmans, encara que em feu la impressió que ho eren més prompte per tradició cultural que per creença, és a dir, igual que nosaltres som cristians culturalment però no necessàriament creem en Déu.

Agushevi konatsi, finca del segle XIX del senyor feudal Agush Aga. Mogilitsa és famosa per esta residència

(Redacció modificada en juliol de 2024)