diumenge, 30 d’agost de 2009

De passeig per Bulgària (III)


Vista de la vall i de les últimes cases del poble, des de l'hotel als afores de Mogilitsa

Hui vos parle un poc de Mogilitsa (Могилица), un poblet a l’extrem sud del país, proper a la frontera amb Grècia, on vaig passar la major part de la meua estada a Bulgària. L’indret està situat a recer de les muntanyes de Ròdope, una serralada de la península balcànica d’extraordinària bellesa. Als seus peus passa el riu Arda, que a l’estiu no té gaire aigua. Per arribar-hi des de Sofia, ens cal fer un bon tram d’autovia, sortejar Plovdiv (Пловдив), la segona ciutat més gran del país, passar per Smolyan, la capital de la província, i recórrer uns quants quilòmetres de revoltes que serpentegen entre muntanyes.

Una de les coses que em va cridar l’atenció de Mogilitsa és que al poble hi havia una mesquita en comptes d’una església. El cas és que la religió oficial a Bulgària és el cristianisme ortodox, però al sud del país hi ha força població musulmana, i hi trobes mesquites arreu. Açò pareix que es deu l’arribada de turcs durant l’Imperi Otomà, al qual Bulgària pertanyia, durant els segles XIV i XV. De fet, encara hui dia viuen al país quasi un milió de turcs ètnics, o siga, búlgars de naixement però que parlen turc i segueixen la religió musulmana. Durant molt de temps s’ha intentat bandejar-los, se’ls ha prohibit parlar i ensenyar la seua llengua i han traduït i adaptat els seus noms i cognoms al búlgar per la força (vos sona aquesta història?). Malgrat tot, sembla que actualment es té consideració per aquesta –la més gran—minoria a Bulgària, i fins i tot tenen un partit polític amb força representació.

No sé fins a quin punt arriba la identificació entre musulmà i turc ètnic per aquestes contrades, és a dir, si tots els musulmans d'aquesta zona eren també parlants de turc o pertanyents a aquesta ètnia. Sí que és cert és que a Smolyan, per exemple, se sent parlar aquesta llengua pel carrer (Em diuen que és fins i tot normal que un cambrer t'atenga en turc, i si veu que no l'entens, llavors canvia a búlgar). Els amos de l'hotel en què vaig estar a Mogilitsa eren musulmans, tot i que em va fer la impressió que ho eren més aviat per tradició cultural que per creença, és a dir, igual que nosaltres som cristians culturalment però no necessàriament creients.




Agushevi konatsi, finca del segle XIX del senyor feudal Agush Aga. Mogilitsa és famós per aquesta residència

3 comentaris:

Joan ha dit...

Pep,

justament ahir vaig vore una pel·li molt recomanable si vas estar per allà; i més tu que també has estat a Turquia. Es diu "Un toc de canyella". Mira-la i en parlem. Això si parla de les relacions entre turcs i grecs, però a l'efecte val igual. Quan l'hagis vist faig una entrada al meu bloc i em dius que t'ha semblat.

Anònim ha dit...

Hola:
Jo tinc ixa peli,si vols vore-la ja ho saps;)! està bé però sols parla del tema de pasada, jo haguera preferit que parlaren menys de menjar i més del tema per allí i també que tocaren el tema de la religió que mencisa i per supost MES IMATGES D'ISTAMBUL PER FAVOR!!!.

Josep Lluís ha dit...

Gràcies per la recomanació! Alguna cosa direm dels turcs i dels grecs

Salut!