diumenge, 15 de novembre del 2009

La paraula de la setmana: «raïl»


En qualsevol llengua, i potser especialment en la nostra, l’evolució d’una paraula sovint dóna lloc a múltiples formes dialectals arreu del domini lingüístic*. És clar que és normal i desitjable que llengua estàndard ens aclarim amb una sola forma. A vegades, però, hi ha l’opció d’utilitzar dues variants formals (per exemple unflar/inflar, servei/servici...) i això, lluny d’embolicar la troca, crec que enriqueix la llengua i hi dóna molt de joc. En la pràctica, és clar, sempre hi ha una variant que triomfa més que una altra, si una de les dues té, per exemple, un àmbit més restringit. Un cas de les que no triomfen, i que hui m’interessa recordar, és potser el del mot «raïl». «Raïl» és una variant formal i normativa del mot «arrel». Em fa la impressió que aquest últim s’usa de manera més generalitzada, si més no, en llengua escrita. La forma «raïl», que apareix com a entrada secundària als diccionaris normatius, és la que utilitzem no només els valencians, sinó també un grapat de catalans de les comarques occidentals. I curiosament, sembla, és la forma més antiga. Una raïl, no cal dir-ho, és la part inferior del vegetal, generalment subterrània, que serveix per fixar la planta en la terra i per prendre’n les substàncies nutritives.

El mot d’aquesta setmana prové del llatí radīce, que va passar a rahiu i d’ací a «raïl». De «raïl» es formà «rel», i d’ací passà a «arrel», per l'aglutinació de la -a de l'article la. De fet, en la llengua oral, amb la forma «raïl» hi ha la mateixa aglutinació. Pregunteu a la gent major: diuen arraïl i l’arraïl. I és ben curiós, perquè aquest és un fenomen idèntic al que ocorre amb paraules com amoto i arràdio, hui considerades tan vulgars. L’únic és que en el cas de raïl –i a diferència d’arrel, etimològicament impròpia– la forma aglutinada no ha passat als diccionaris normatius.

*Pensem en l’anglés realize/realise, theater/theatre, color/colour on en el castellà yerba/hierba, aliaga/aulaga, garroba/garrofa/algarroba, etcètera.

3 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

A Sollana ho diuen en plural "les arrails". Curiosament jo sempre havia considerat que era una mena de castellanisme (de raiz) i és ben evident que en aquest cas mai no he consultat el diccionari (mea culpa). Són realment d'agrair els teus apunts.

Joan de Rocafort ha dit...

Al Principat també hi ha gent que fa elisió i diu "rel".

adolfmonjo@gmail.com ha dit...

A la Marina Alta diem rel i arrel i arrancar de soca-rel.