Situació 1: Incomprensions diàries
Restaurant i cafeteria amb decoració interior molt cool del carrer José Gascó Oliag, Campus de Blasco Ibáñez, València. Quatre i mitja d’una vesprada tranquil·la. M'adrece a la cambrera, que té uns vint anys:
―Hola, teniu sucs?
Respon ràpid, amb un to neutre i sense moure un múscul de la cara:
―¿Y eso qué es?
Nota mental: «De puta mare...».
Restaurant i cafeteria amb decoració interior molt cool del carrer José Gascó Oliag, Campus de Blasco Ibáñez, València. Quatre i mitja d’una vesprada tranquil·la. M'adrece a la cambrera, que té uns vint anys:
―Hola, teniu sucs?
Respon ràpid, amb un to neutre i sense moure un múscul de la cara:
―¿Y eso qué es?
Nota mental: «De puta mare...».
Situació 2: Rigor nul
Un missatge sonor recorre el poble, a tot volum:
«Bando del ayuntamiento: per motius de millores en el subministrament de l'aigua en el municipi de Alfafar, es procedirà al tall del mateix hui, vint-i-u de septembre [?], de les dotze a les dos de la matinada.»
2 comentaris:
Vivimos en el mundo de la incomunicación, la gente se ahoga en su jaula de hormigón
jo en tinc una de millor:
-"Hola bon dia.Volia un entrepà de truita i un pot de coca cola"
-"No te entiendo, a mí me hablas en español que estamos en España"
-"Estem a València"
-"Somos españoles... bla bla bla... tu idioma de mierda... por el culo...bla bla bla"
-"Mala educació ho entens o t'he d'afegir una lletra?"
Seguix el tema fins que ens foten fora del bar, això sí, cridant-li a la cambrera de tot, i ella a nosaltres. Anem al bar del costat, que el porten uns sudamericans que no tenen ni puta idea de valencià.
-"Hola bon dia.Volia un entrepà de truita i un pot de coca cola"
-"Aquí tienen, muchas gracias"
-"A tu, bon dia".
Unbelievable.
Publica un comentari a l'entrada