dilluns, 21 de setembre de 2009

D'incomprensions i rigor


Situació 1: Incomprensions diàries

Restaurant i cafeteria amb decoració interior molt cool del carrer José Gascó Oliag, Campus de Blasco Ibáñez, València. Quatre i mitja d’una vesprada tranquil·la. M'adrece a la cambrera, que té uns vint anys:

―Hola, teniu sucs?

Respon ràpid, amb un to neutre i sense moure un múscul de la cara:

¿Y eso qué es?

Nota mental: «De puta mare...».

Situació 2: Rigor nul

Un missatge sonor recorre el poble, a tot volum:

«Bando del ayuntamiento: per motius de millores en el subministrament de l'aigua en el municipi de Alfafar, es procedirà al tall del mateix hui, vint-i-u de septembre [?], de les dotze a les dos de la matinada.»

2 comentaris:

lluis ha dit...

Vivimos en el mundo de la incomunicación, la gente se ahoga en su jaula de hormigón

Aina ha dit...

jo en tinc una de millor:
-"Hola bon dia.Volia un entrepà de truita i un pot de coca cola"

-"No te entiendo, a mí me hablas en español que estamos en España"

-"Estem a València"

-"Somos españoles... bla bla bla... tu idioma de mierda... por el culo...bla bla bla"

-"Mala educació ho entens o t'he d'afegir una lletra?"

Seguix el tema fins que ens foten fora del bar, això sí, cridant-li a la cambrera de tot, i ella a nosaltres. Anem al bar del costat, que el porten uns sudamericans que no tenen ni puta idea de valencià.

-"Hola bon dia.Volia un entrepà de truita i un pot de coca cola"

-"Aquí tienen, muchas gracias"

-"A tu, bon dia".

Unbelievable.