diumenge, 24 de maig del 2009

Si me pagaran un millón de dólares

Què faríeu per un milió de dòlars?



Si me pagaran un millón de dólares por este poema

trataría de terminarlo en seguida.

Escribiría en dulces billetes verdes

y los echaría al viento

para que todos me leyeran.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

los padres comprarían a sus hijos mis libros

y les obligarían a estudiarlos.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

tendría vino hasta el último día de mi vida.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

me ofrecerían actuar en un anuncio de televisión

diciendo: «haga poesía».

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

podría aconsejar que el éxito se logra con esfuerzo

mientras me rasco las axilas en mi cama.

Si me pagaran un millón de dólares por este poema

me callaría la boca para siempre.

Que socarró, el tio

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada. Clar, el que passa és que cap poeta crec que escriu pels diners que guanya. Vull dir que en realitat està dient el contrari, no?. Que no es callarà mai.
Però no has posat de qui és!

Speaker ha dit...

Benvolgut anònim:

Efectivament, no pareix que pense callar-se! Esta actitud és molt de Loquillo, supose que per això va musicar este poema. L'autor és Raúl Núñez. Pertany al disc en solitari de Loquillo Con elegancia (que és tot de poemes aliens musicats), i no és realment de les millors cançons. La aurora de Nueva York, de Federico García Lorca, i Con elegancia de Jacques Brel, m'encanten també.