En valencià, quan tenim el costum de fer, de vore, de sentir alguna cosa, diem que hi estem acostumats (també se sent molt el castellanisme acostumbrats). Ara bé, tenint açò present, voldria recordar una altra paraula molt nostra que és avear (o avesar). Els valencians tendim a pronunciar-la sense la esse, igual que fem amb altres com vellea, perea, naturalea, etc. Així, diem, per exemple que algú està aveat a alçar-se matí. Ja fa temps que no sent la paraula a peu de carrer de manera espontània. ¿Deu ser que s’està perdent? I vosaltres, ¿esteu aveats o acostumats?
Actualització de 2024: El verb avesar té entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que oferix també la variant avear.
5 comentaris:
mai no m'havia explicat l'origen d'esta paraula "aveat"... que ara veig que és "avesat".
molt més lògic, clar.
Per cert:
proposta per a paraula de la setmana:
T R O M P E L L O T
mola, no?
salut!
Gràcies Armand, per passar-te per ací i damunt col·laborar!
Una abraçada
Ací al Matarranya (a Torredarques i a Queretes, si més no) diem aveat, tot i que cada volta més els jóvens tendeixen a dir "acostumat" o el grotesc "acostumbrat". Recorda que ací l'idioma està prohibit de facto, és a dir, no s'usa en cap acte públic i menys encara a l'ensenyament si no és de manera merament residual. Tot i així encara resisteix, però per poc temps. En fi.
Que bé rebre un comentari des de la Franja! Doncs ací a València ho diem exactament igual, aveat. I crec que malauradament hi ha la mateixa tendència a perdre's que comentes amb els jóvens de Torredarques i Queretes. Tractem doncs d'usar la paraula amb normalitat.
Salut!
Hola, arribe buscant la paraula al Google... jo si que estic aveat. Sóc valencià. De la Vall d'Uixó. I en este poble s'està perdent la paraula... sóc de barri i m'he criat amb gent gran. Un plaer trobar esta paraula
Publica un comentari a l'entrada