dijous, 7 de maig de 2009

Antisocial, de Trust

«Antisocial». Molts grups de rock de caire reivindicatiu o contestatari han utilitzat aquesta paraula en la tornada de les lletres de les seues cançons, que centenars de milers de jóvens i no tan jóvens han ―hem― repetit durant anys fins a esgargamellar-se a festivals, sales de concerts i en la intimitat de les nostres habitacions. El exemple que vos pose hui és el de la banda francesa Trust. Es tracta d’un un grup de hard rock molt popular en els anys 70-80, del qual se sol explicar que tenien amistat amb AC/DC i que ni més ni menys que Nicko McBrain fou el seu bateria, fins que els va deixar per incorporar-se a gravar l’espectacular àlbum Piece of Mind, d'Iron Maiden (teniu la info ací). Doncs bé, «antisocial», segons el diccionari, és algú «contrari a l’ordre social». El personatge que reflecteix aquesta cançó s’hi avé bastant; sembla que es tracte d’un home solitari i treballador, que mai no ha donat problemes, però que dins seu ha tingut una vida totalment desapassionada. Així que, fart de la seua alienació, un dia rebenta i perd els estreps. Tant el tema com l’actitud dels intèrprets té influències del moviment punk o pseudopunk que, en l’època, era la referència i amerava tot el rock. Vos deixe el vídeo de la cançó i un intent de traducció.



Tu bosses toute ta vie pour payer ta pierre tombale
Tu masques ton visage en lisant ton journal
Tu marches tel un robot dans les couloirs du métro
Les gens ne te touchent pas, il faut faire le premier pas
Tu voudrais dialoguer sans renvoyer la balle
Impossible d'avancer sans ton gilet pare-balle.
Tu voudrais donner des yeux à la justice
Impossible de violer cette femme pleine de vices.

Has pencat tota la vida per pagar-te la tomba
Et tapes la cara amb el diari
Camines com un autòmata dins dels corredors del metro
La gent no et toca, caldrà fer el primer pas
Voldries dialogar sense fer cap retret
Però impossible anar enlloc sense la teua armilla antibala
Voldries donar ulls a la justícia
Impossible violar eixa dona plena de vicis.


Antisocial, tu perds ton sang froid.
Repense à toutes ces années de service.
Antisocial, bientôt les années de sévices
Enfin le temps perdu qu'on ne rattrape plus.

Antisocial, perds els estreps
Repensa’t els teus anys de servici.
Antisocial, prompte seran anys de sevícia
El temps perdut que mai no pots recuperar.


Ecraser les gens est devenu ton passe-temps.
En les éclaboussant, tu deviens gênant.
Dans ton désespoir, il reste un peu d'espoir
Celui de voir les gens sans fard et moins bâtards.
Mais cesse de faire le point, serre plutôt les poings
Bouge de ta retraite, ta conduite est trop parfaite
Relève la gueule, je suis là, t'es pas seul
Ceux qui t'enviaient, aujourd'hui te jugeraient.

Trepitjar la gent s’ha convertit en el teu passatemps.
Els humilies i ets molest i empipador.
Dins la teua desesperació hi ha una mica d’esperança
Que és veure la gent sense maquillatges ni falsedat.
Però no hi penses més i clou els punys
Desperta, el teu comportament és massa perfecte
Aixeca el cap, jo hi sóc, no estàs sol
Perquè els qui t’envejaven hui et jutjaran.

Un fenomen curiós amb aquests hits és la quantitat de grups que en fan versions. Ací en teniu una ―bastant bona musicalment i quant a l'adaptació de la lletra― que en van fer Los Suaves, i que probablement conegueu.



Toda la vida trabajando sin parar
para pagarte una fosa en el corral
"Robocop" que pasas por el metro
no se acercan no te quieren rozar.
¡Fantasma! ¿Les quieres disparar?
Sin tu chaleco antibalas no andas
quisieras darle ojos a la justicia
a esa ciega viciosa imposible de violar.

Antisocial.
Pierdes tu calma ganas de vicios.
Piensas en tus años de servicios.
Antisocial.
Esbirro de la ley y la justicia
tiempo perdido siglos y siglos de malicia.

Pasas el tiempo pisando a los demás
los molestas escupiendo al hablar
desesperado con algo de esperanza
ves que tu parte te la quieren quitar
planificas a tu aire la ciudad
la cabronada es tu forma de actuar
no estás solo levanta ya la vista
las mentiras de ayer hoy son verdad ... cuentista.

Una banda de heavy/thrash de Nova York, Anthrax, en féu una versió que també ha esdevingut bastant més popular que l’original, almenys al nostre país. Personalment trobe que la lletra ha perdut bastant força, sobretot en la tornada, que s'ha simplificat. Però el so thrasher hi dóna un rotllo molt interessant.



You're a train ride to no importance
You're in love with hell existence
Money is all that you desire
Why don't you pack it in and retire
It’s common nature you can’t fool me
I'm just the money that you cant let free
Rainy day genius clouds your mind
Don't you realize the blind lead the blind

You're anti, you're antisocial

Oh mister time will you ever unwind
Or just rebuild a new design
Your claim to fame is low and order
The rich get rich, the poor get poor
You put a price tag on what you see
This one’s for you, thats for me
If thats winning I’d rather lose
Why don't you listen to my senseless views