divendres, 27 de març de 2009

The Black Hole

En un taller literari a què vaig, Josep Lozano, el professor, ens va proposar fer un relat basant-nos en aquest vídeo. El fiu ahir, i hui l'he llegit a classe. M'ha fet molt de goig que tots rigueren bastant en sentir-lo. Se m'ha acudit penjar els dos ací.



«Me cague en tot, altra volta m’ha pertocat quedar-me ací en l’oficina dels nassos. No és prou trist haver d’aguantar-la quan hi són els envejosos i xafarders dels companys, i ara m’hi he de quedar jo amb el merder este de les fotocòpies, que veges tu, com si no pogueren esperar. I és que sóc un desgraciat, cony. I per als desgraciats, tots els dies són dimarts. Ja m’ho deia ma mare, ja, que no em deixara xafar, que amor d’amo, aigua en cistella... i és que en el fons tenia raó, qui ho havia de dir! Té collons la cosa, tantes expectatives que teníem a la facultat... La carrera per a fer-se rics, en deien. I nosaltres ens ho créiem. Il·lusos. Ara mataria només per arribar a ser mileurista, o que em feren un contracte en este frau d’empresa, este cau d’escurçons. I a la facul, les hores perdudes jugant al truc a la cafeteria? Allò sí que era vida. És clar que, potser per això no l’acabí... Bé, tant fa, ara. I la Neus? Neuetes... encara et recorde, eixos cabells arrissats, i el somriure, i els ullets, i la veueta, i com caminava... Per on deu parar, ara? Segur que amb el sompo aquell, un sompo amb sort, com sempre...

»Però serà possible!? Ara s’haurà fotut la màquina esta! Per a acabar-ho d’arreglar! Ah, i que li pegue al botonet, i com si passara un camell! Xe va que en queden només vint! Nyas, desgraciada! Ah, bé, ja ix la còpia. Ui, que estrany, un foli amb un forat negre? Si que està atrotinada la carraca esta... I esta llum? És més verda que de costum... Bé, no et calfes el cap Joan, que si no funciona, encara plegarem d’hora i tot. I demà ja podrà dir missa el director Casamitjana, maleït siga! Total, per a tres dies que em queden de contracte, per què fer mala sang? Apa, un glopet de cassalleta, ara que ningú no ens veu, i si mentrestant no s’arregla, ja ho tenim bé per hui. Ui! I el got? Ha caigut? No. Xe mira, que se l’ha engolit el forat este del foli! No pot ser. Açò és una broma? La càmera oculta? Seran fills de... No, no ho pareix, no hi ha ningú al voltant... Ha entrat per ací segur. Què no hi ficaré la mà? Ai mare! Que fa un soroll estrany... A vore... mmmf... Voilà! El got estava dins de, estava dins... este forat, este forat traspassa les coses!! Ai, doncs si puc traspassar el plàstic de la fotocopiadora, aquella màquina d’snacks també! A vore, si penge el foli amb el forat, i fique la mà així, agafe una xocolatina d’estes... Bua! Ja és meua! I debades! Açò és com a les pel·lis! Mmm, que bo. A vore, que pense... I l’oficina de Casamitjana? Hahaha! Ara voràs malparit, segur que tens una bona garbera de bitllets ací dins. Em sembla que m’acomiadaré jo solet, i abans del dia previst. Amb el foli màgic, puc fer el que vulga!

»Hosti, em fa una mica de por... Vinga Joan, avant, a la caixa, i en acabant eixim corrents d’este infern, per a no tornar-hi mai més. A vore, un poquet de cel·lo per a fixar el foli màgic, i... Bua nano! Sí que hi ha bitllets, sí! Este feix per a l’entrada del pis, este per a roba, este per al descapotable... (ara voràs com la Neus ja no et diu que ets un terròs i un insensible, ara quan veja el descapotable, la figa li farà palmes! Hahaha!) Hosti, que em cau la bava i mulle els bitllets... Vinga, que no en quede ni un! Malparit, ja vorem com ixes d’esta, et queixaves de la crisi! Ja vindràs a buscar-me ja... A vore si n’ha quedat algun, a vore, a vo... AI!!! Merda, merda, meeeeerdaa! Que m’he quedat ací engabiat!»

—Casamitjana? (...) Sí, mire, li explique... (...) Alguna cosa? Bé... (...) Justa la fusta! Un lladre, sí, això li anava a dir... Què cony un, n’eren cinc o sis! Això volia dir-li, sí. El cas és que m’han deixat ací tancat (...) A la caixa forta... (...) Sí, bé, supose que s’ho han endut tot, però escolte, l’important és que m’estic ofegant ací! (...) Això, veniu i traieu-me d’ací! Ja li ho explicaré...

5 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

molt bó!!

Muntsape ha dit...

Com he rigut. Podries editar el video i posar-li el teu relat. Molt bo el final...
Salutacions!

Josep Lluís ha dit...

Moltes mercès! Celebre que vos agrade :)

«Seny i rauxa», feia temps que no llegia el teu blog. Hi faré un repàs a veure què m'he perdut!

Estaria bé això d'editar-lo, llàstima que sóc una mica burro amb aquestes tecnologies...

Salut mademoiselles

xiquillo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
xiquillo ha dit...

Hehehe, un molt bon relat, graciós i fresc! A vore si ens deleites amb més perles de la teua creació!