He llegit: «Crim de Germania», de Josep Lozano

«Crim de Germania», de Josep Lozano, és una novel·la –ara matisarem açò– que parla de la convulsa època de la Revolta de les Germanies, que tingué lloc al Regne de València al segle XVI (1519-1522). M’ha resultat una lectura profundament entretinguda i didàctica que, amb l’ajut de testimonis de primera mà, a mitjan camí entre la ficció i la realitat, ens acosta d’una manera més humana i sorprenentment propera a la història del conflicte armat que va fer estralls al Regne de València del moment.

Quant a la forma, no és ben bé el paradigma d’allò que entenem com a novel·la. L’estructura no és lineal: tots els capítols tenen com a fil conductor el context de l’època i l’espai geogràfic valencià, però no és necessari llegir-los en ordre, puix no hi ha una trama o argument únic ―més que les vicissituds de la revolta― sinó visions personals d’un món, a la manera dels bloggers de hui dia, que fan que, tot plegat, el text faça sentit. Al llarg del llibre, Lozano farà servir gèneres varis: l’epistolar (cartes personals), el discurs polític dels líders agermanats, el conte o el dietari. Hi abunden els diàlegs, com per exemple, les converses d’inquisidors amb les seues víctimes. S’hi inclouen fins i tot fitxes de personatges, semblants a les fitxes policials de hui dia, amb detalls personals i humorístics, com si es tractara de fitxes d’un joc de rol.

La multiplicitat de veus narradores i testimonis, doncs, enriqueix el text i el fa molt dinàmic i curiós: hi trobarem les cartes que redacta un religiós sodomita exiliat al seu amant, que mai no podrà llegir-les, mort per la justícia de la Inquisició; la vida quotidiana de les prostitutes i mercaders de la ciutat de València; la narració de la lluita d’un moro tagarí per guanyar-se la vida, feta per ell mateix ―amb el consegüent i interessant punt de vista sobre els cristians dominants―; els malsons de la virreina Germana de Foix, acusada de trair i de no respectar els furs i costums del regne; els testimonis dels ciutadans que parlen de la Corbina, un personatge popular, una dona acusada de nigromàntica i herètica. Hi haurà tortures (la forca!), injustícies, i també amor i sexe.

A més a més, com sempre, el sempre ben documentat Lozano enriqueix el seu text amb un ventall de lèxic riquíssim, exacte, i sovint divertit, com fa palés l’ús de frases fetes, dites i expressions. Aquesta vegada vos en deixe uns quants exemples:

«Juguem al joc de la nit, tu fiques la mel, i jo fique el dit?»
«Segons el nas, el compàs»
«Bandir i córrer l’andola»
«Vindre com oli en un gresol»

Jo he llegit la tretzena edició, de 2001, publicada per 3i4. Darrerament se n’ha tret una revisada i ampliada per l’autor ―la tapa de la qual presideix aquesta entrada― que ha publicat l’editorial Bromera.