dimecres, 24 de desembre del 2008

Isabel Garcia i Canet al Ca Revolta



Dijous passat vaig estar a Ca Revolta, al recital de poesia d’Isabel Garcia i Canet. L’acte tenia un doble vessant, poètic i musical. La poetessa de Pego va compartir l’escenari amb el cantautor Rafa Xambó. Ambdós havien acordat el repertori que cadascú interpretaria, deduïsc que de temàtica comuna, de manera que hi havia una alternança d’un poema d’ella amb una cançó d’ell. L’acte va tindre, doncs, un sabor eclèctic ben curiós. D’una banda vam tindre el privilegi de sentir la càlida veu d’Isabel declamar els seus propis poemes. Del fons de la sala estant, qui escriu aquestes línies que tot siga dit, consumeix poesia quasi de manera anecdòtica va discernir poemes d’imatges mediterrànies, que reflexionaven sobre el fet de l’escriptura, parlaven de l’amistat, narraven les vides curioses dels habitants del centre de València, traspuaven sexualitat... Caldrà fer una lectura atenta del seu poemari Claustre.

D’altra banda, a Rafa Xambó no el coneixia més que de nom. Tanmateix, en sentir-lo vaig creure reconéixer la seua veu d’haver-la escoltada en alguna ràdio. Em va sorprendre gratament, i em va fer riure el seu estil socarró, com fa l’ullet als xicotets plaers de la vida. Em va fer la impressió que era un hedoniste declarat. El cantant es trobava a gust a l’escenari i es notava la complicitat entre ell i l’escriptora.

Ací podeu llegir els poemes d’Isabel Garcia Incertesa, La caverna i Santa Catalina.

Isabel va ser guardonada amb el XXVI premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó. El seu poemari Claustre ha estat publicat per 3i4. Val 10 eurets i el podeu trobar al Centre Octubre, al centre de València.

8 comentaris:

Joan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan ha dit...

Hola José Luis,

molt bona i suggestiva descripció del recital que anares. La veritat és que aquests poetes valencians tenen sort que tu anessis al recital, perquè fas que, sense conèixer-los de res, t'agafin ganes de llegir-los.

Per cert, el més important:

Quins eren aquests petits plaers de la vida als quals picava l'ullet Xambó?
Coincideixen amb els teus?
Deixa'ns-ho saber!

Què vol dir un estil socarró?

Molt interessant, molt interessant...

Fins aviat.

Speaker ha dit...

Amic Joan!

Pel que vaig destriar en directe de les lletres d'algunes cançons de Xambó, em va fer la impressió que l'amor, el sexe, tractat d'una manera un poc humorística, era bastant recurrent, i em va fer molta gràcia. Salvant les distàncies, em va recordar una miqueta Tomeu Penya. A banda, feia comentaris entre cançó i cançó, en què es confessava admirador de personatges que havien estat polèmics pel seu libertinatge.

Socarró vol dir burleta, irònic, descarat, desvergonyit (em sembla que és un castellanisme :S)

Coincideixen amb els meus? Mira-ho ací i jutja tu mateix

Salut i pessetes

Adrastea ha dit...

Realment hauríem de fer més recitals d'aquest caire. La combinació d'arts a un mateix escenari sempre fa més delitosa la recepció del que es vol transmetre al públic.

Salutacions

Anònim ha dit...

Jo no diria que la veu de Isabel Garcia siga càlida! :)

És més bé greu, no?

Bé, ja saps que n'opine del llibre,
estic buscant el poema dels milions...

Anònim ha dit...

No cal que publiques açò: no trobe el poema del milions, o no el tens o no hi ha manera de trobar-lo

Isabel Garcia Canet ha dit...

...Ei Anònim...
al cap de 4 anys et descobrisc igual ara ja t'has posat nom... o has perdut la fel pel carrer perquè ausades...

Com és la veu greu? ben orgullosa que n'estic,...tota la vida...i e llibre, i el poema del milió...tu eres anònim ...no cal dir res més....



Isabel Garcia Canet ha dit...

DE llibres ja n'he trety un parell més...per si t'interessen...