divendres, 19 de desembre de 2008

999 Homicide - El punk londinenc dels 70-80



Qui recorda els 999? Aquesta banda londinenca fou una de les que protagonitzaren l'esclat del punk rock britànic dels 70-80, com ho van fer també bandes més conegudes com els Sex Pistols. Ja coneixeu les característiques del gènere: lletres sòbries i incontinents, tornades fàcils de recordar, actitud descarada i transgressora. Darrerament, amb motiu del 30 aniverari de la banda, han tornat als escenaris, amb uns quilos de més i uns pèls de menys a la testa. Vos deixe el vídeo d'un dels hits que els van donar la fama: Homicide. Des que vaig sentir fa molts anys aquest tema en una cinta de casset, hi he gaudit amb la línia de baix, la senzillesa del solo de guitarra i de la melodia, els colps de bateria, tots al lloc just... no hi manca res.


I believe in homicide
I rest my case don't cast a sigh
You better believe it
That's the truth of it
Take it or leave it
Resign to it

Homicide Homicide
Homicide Homicide

No one cared
When someone lied
They'd rather say
That it's irrelevant
You better believe it
That's the truth of it
Take it or leave it
Resign to it

Homicide Homicide
Homicide Homicide

You tried to tell me it's his fault because he's down
And letting loose this Homicide all over the town
I'll take your number I'll write it down
What's your address I'll write it down
I'll be in touch so don't leave town in a big black car

Homicide Homicide
Homicide Homicide
Homicide Homicide
Homicide Homicide

2 comentaris:

José GDF ha dit...

Para lo punkies que eran, vestían demasiado arreglados, y los peinados de lo más formalitos, salvo el guitarrista de la derecha, si me apuras.

Todo eso hasta que los oyes tocar y cantar, ahí ya se nota la actitud punk del conjunto.

El solo, en la onda, salvo algún detalle blusero con pentatónicas por ahí. Como en el resto de elementos de la canción, como bien dices, no sobra ni falta nada.

No me desagrada. ¿Dices que son contemporáneos de los Sex Pistols? Pues sí que les hicieron sombra, seguro que aún hay buenas bandas de la época por ahí.

PD: no me ha dado tiempo de aprender galego, pero todo se andará ;-)

Josep Lluís ha dit...

Bo, supose que en l'època encara no s'havia establit l'estètica que hui dia associem com a punky. O potser sí, i ells en passaven, i duien una altra més d'acord amb un moviment concret... vés a saber, en aquell món de tribus dels 70 a Londres. En qualsevol cas, és com hui dia, l'estètica és simplement això, una presentació com qualsevol altra.

No sé la transcendència que han arribat a tindre, jo els conec de casualitat perquè una cinta ballava per casa.

Salut i rocanrol!