dijous, 20 de novembre de 2008

He llegit: El Mut de la Campana, de Josep Lozano

De ressenyes en podeu llegir moltes, així que resumirem: aquesta és la història d'un jove frare predicador valencià del segle XVII ―l'època de la pesta― que ascendeix en l'escala eclesiàstica i esdevé cèlebre per la seua art oratòria. Però hi ha una qüestió que entrebancarà la realització del seu ofici: és un calent de por. I hasta aquí puedo leer.

I ja com a reflexions meues, un peliu filològiques, vos he de dir que s'aprén moltíssim de llengua llegint Josep Lozano. Un s'adona que l'autor és un gran coneixedor tant del valencià actual com del que es parlava i s'escrivia en l'època. Un autèntic crac. Lozano m'ha fet treballar de valent, m'he vist cercant mots compulsivament al diccionari com quan, a principi de carrera, llegia novel·les en anglés i no n'entenia un borrall. Però ha estat un plaer, i no ens confonguem: no només he cercat paraules que desconeixia totalment, que n'eren moltíssimes, sinó també d'altres que no utilitze en el meu parlar quotidià, però que he sentides dir en comptades ocasions a gent gran: locucions, frases fetes, refranys, lèxic acurat sobre el camp, la roba, els sentiments... És això el que més m'ha cridat l'atenció. És un autèntic tresor. A vegades, ha calgut de fer malabarismes i confrontar diferents fonts per trobar algunes paraules, que després portaven l'etiqueta dialectals. Tot i això, sovint el diccionari no ha sabut recollir l'accepció o el sentit exacte que se'ls donava al text, que en definitiva, és el sentit que hi dóna la gent.

Però vaja, creieu-me si vos dic que malgrat tot, la virtut de la seua prosa és, precisament, que sense la necessitat de fer de rata de biblioteca, la novel·la s'entén perfectament i, llegint-la, es gaudeix de veres. Aquesta rastellera de mots desconeguts o poc habituals (almenys per a mi) es fan perfectament entenedors en la boca dels personatges i del narrador, i ens porten a submergir-nos, amb total naturalitat, en el trosset de segle XVII que Josep Lozano ha volgut mostrar-nos.

1 comentari:

Vent d Cabylia ha dit...

Vaja, jo també l'he llegit durant estos dies. I sí, allò que més m'ha agradat ha estat la cura del llenguatge.