Tots coneixem la caparra com l'àcar que xucla la sang dels gossos i de qui se li pose per davant. També se la coneix com paparra. Ara, tindre o agafar una caparra no té res a veure, en principi, amb l'animal. En aquest context, 'agarrar una caparra' vol dir tindre pesadesa o maldecap, ensopiment ―o com diem en valencià, soneguera― quan, per exemple, has estat moltes hores al sol, i estàs com marejat i en intentar caminar o alçar-te fas moviments maldestres. Deu ser perquè ens sentim com si una caparra ens haguera tret tota la sang del cos?
dijous, 3 de juliol del 2008
La paraula de la setmana: caparra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
potser siga per això... xD
Jo, no fa molt, vaig veure una pintada que ficava: Rei = caparra... jajaja (no té massa sentit aquest comentari, era perquè veges q de tant en tant em passe, pel teu raconet...). espere q vaja bé l'estiu! besets
PD sóc Aina
Aleshores caldria vore si la pintada es referia que el rei trau la sang als espanyols o que està mig sompo, hehehe Les dues interpretacions poden encaixar, no?
Gràcies per fer-hi una ullada de tant en tant
Ei, Josep, com va? Ja has acabat amb els maldecaps de la facultat? Jo, a final, em vaig despenjar d'algunes assignatures i em tocarà anar a setembre. Com en els vells temps, quina xalera!
Respecte al teu post, quina gràcia, feia temps que no ho sentia això de la caparra. De fet, mon pare quan començava a engripar-se deia, "estic acaparrat com una mona". Que visca la zoologia!
Besets a muntó!
Anna! Per sort o per desgràcia, encara no he agafat maldecap, hauré d'anar pensant-ho...De moment xalem l'estiu, com dieu per allà dalt. Què bo que poses exemples de ton pare :) Gràcies per passar-te! Besos
Publica un comentari a l'entrada