dijous, 25 d’agost de 2011

La paraula de la setmana: «brancalet»

Brancal a l’entrada d’una dutxa

Des de Picassent ens suggereixen com a paraula de la setmana brancalet, que és la pedra o taulell travesser que es posa a la part inferior de l’obertura d’una porta —de l’entrada d’una casa, de la cuina o del bany— i que ve a un nivell més alt que el sòl exterior.

El brancalet es pot dir també «llindar» o «llinda»; és diminutiu de «brancal», que al seu torn és un derivat de «branca», potser perquè antigament s’utilitzava la fusta per a esta peça de la casa.

5 comentaris:

Toni Cucarella ha dit...

Hola,

A Xàtiva, això que vosaltres anomeneu brancal/brancalet en diuem brincal/brincalet, i el brancal (brancals) és allò que descriu el DCVB en els punts 1 i 2: les fustes laterals.

Salut

Quadern de mots ha dit...

Hola, doncs jo faig servir llindar però més per referir-me a una porta (tant de fusta com de pedra).

Apuntat brincal i brancal.

Josep Lluís ha dit...

Vaja, interessant! Potser per influència de «brincar», diu el diccionari.

Quant a això de les fustes laterals, és curiós com una paraula en un dialecte designa un objecte, i en altre un altre objecte contigu a este. Per exemple trespol (ja en parlí) a València i Balears, que vol dir «sostre» i «sòl», respectivament.

Cinderella ha dit...

Anava a dir tot just ha comentat Toni Cucarella (jo també soc criada a Xàtiva). La meua 'agüela' ens enviava a berenar al brincalet sovint

Una paraula molt bonica i no sé si té equivalent en castellà

Josep Lluís ha dit...

Interessant, Cinderella. Això el diccionari t'ho diu ràpid: si ho hagueres de dir en castellà diries que ta iaia t'enviava a berenar al umbral, a la entrada de la casa, o siga, fora però sense que vos en anàreu molt lluny.