Hi havia en Sueca un potecari de molt mal gènit, i dos jovenots tenien sempre ganes de sentir-lo. Una nit de tantes s’ajuntaren i es digueren la u a l’altre:
—Esta nit li ham de juar una bona passaeta al potecari.
I en efecte, rondaren pels carrers dasta molt tard, i allà devés les dotze van i li toquen a la porta; peguen dasta tres colps en lo picaport, i el nostre bon home s’alça i s’assoma a la finestra, dient:
—Qui és?
—Som mosatros, Don Fulà: faça el favor d’abaixar corrent, que és molt precís.
Es vist de rapafuig i se n’abaixa, i al que obri el finestronet per a vore qui eren i què volien, digueren de fora:
—Acoste la llum.
L’acosta, i traent u d’ells un xavo d’a quatre i mirant-lo, es gira a l’altre i li diu:
—Veus com és lo que jo et dia, que no era dos sinós quatre?
I sense més ni més pegaren els dos a fugir, deixant-se al potecari fet de pedra i en la palmatòria o caputxina en la mà, desfogant-se en dir-los totes les picardies que pugué, de cremat que estava.
—Esta nit li ham de juar una bona passaeta al potecari.
I en efecte, rondaren pels carrers dasta molt tard, i allà devés les dotze van i li toquen a la porta; peguen dasta tres colps en lo picaport, i el nostre bon home s’alça i s’assoma a la finestra, dient:
—Qui és?
—Som mosatros, Don Fulà: faça el favor d’abaixar corrent, que és molt precís.
Es vist de rapafuig i se n’abaixa, i al que obri el finestronet per a vore qui eren i què volien, digueren de fora:
—Acoste la llum.
L’acosta, i traent u d’ells un xavo d’a quatre i mirant-lo, es gira a l’altre i li diu:
—Veus com és lo que jo et dia, que no era dos sinós quatre?
I sense més ni més pegaren els dos a fugir, deixant-se al potecari fet de pedra i en la palmatòria o caputxina en la mà, desfogant-se en dir-los totes les picardies que pugué, de cremat que estava.
5 comentaris:
Haha... Bona. Qui te l'ha contada?
Hola Apalput, ja fa temps que no dius res!
L'he copiada (adaptant l'ortografia perquè siga més llegible)de l'edició facsímil d'un recull de facècies, cançons, refranys i acudits valencians de l'any 1891 que es diu Encisam de totes herbes. Hi ha bona cosa d'humor.
Com que crec que no és il·legal, aniré penjant més textos.
Si t'interessa, a la llibreria París-València de la capital venen tot este tipus de textos. Hi ha molta cultura popular d'on poar que ens pensem que no, però que està escrita.
Salut!
Hola Joseop-Lluís, fa molt temps q no passava pel teu bloc, i aprofite ara per saludar-te (potser sni te'n recordes ja XD) però tenia un flog i sóc 'La Fada'
M'he obert un bloc ara al Blogger recentment i em preguntava si t'importaria q t'enllace, i aixi tinc l'accés més fàcil... vaja, que estic començant a fer cercle socil d'amics en xarxa
Salutacions
la Fada/Cinderella
Hola Cinderella! Clar que et recorde. Em recomanares un llibre que em va agradar molt llegir. No cal demanar-me permís per enllaçar-me, dona, jo encantat!
Ens llegim.
Salut!
"Encisam de totes herbes"... interessant. Crec que li faré una ullada.
I sí, fa temps que no dic res, però mira per a on que just fa uns minuts -oh casualitat- acabe de pescar un nou episodi rural. Així que en no res crec que piularé...
Publica un comentari a l'entrada